El plaer d’escoltar en Jorge Wagensberg i les seves idees

Foto: UVic

Durant la primera hora de la segona part de la sessió inaugural vam tenir el plaer d’escoltar en Jorge Wagensberg. Un home que, tot i ser físic de formació, toca molts temes, i tant et pot parlar de Goethe, d’Einstein, de Darwin, dels jeroglífics egipcis i de l’inventor del bolígraf. A més, té un discurs agradable i farcit d’exemples, que sempre ajuden a entendre els conceptes que explica.

En aquest cas, ens va parlar de les idees. Del tipus d’idees que hi ha, de quan ens n’adonem que cal canviar d’idees, de maneres de cercar idees, i de com tractar les idees per convertir-les en coneixement útil. El tema em va semblar fantàstic. Intentaré fer-ne aquí un resum, basant-me en la meva memòria i els meus apunts. A veure què en surt.

Idees culturals o naturals

Les idees es poden classificar en culturals/mentals (de la ment humana) o en naturals (es donen espontàniament a la natura). La principal diferència entre unes i altres és que les idees culturals apareixen com a conseqüència d’un problema per trobar-ne una solució; mentre que les idees naturals, són una solució a un problema encara inexistent.

Un exemple d’una idea natural seria l’aparició de plomes als dinosaures. En un primer lloc, les plomes no servien de res. Ara bé, quan el temps va passar a ser més fred, les plomes van ser molt útils com a aïllant, i els que tenien plomes són els que més van sobreviure. Més tard, les plomes, sobretot presents en els mascles de les espècies, van servir per seduir a les femelles. I és més endavant quan les plomes serveixen per volar, ja que són molt lleugeres. Finalment, l’última funció de les plomes ha sigut l’escriptura. Així, veiem que, tot i no semblar útils d’entrada ni solucionar un problema, al final la selecció natural ha fet que les plomes fossin útils per sobreviure.

Ja fa molts anys que la recerca científica vol imitar la natura, i per això cal observar-la molt detingudament, ja que hi ha molt bones idees que es podrien aprofitar pel nostre interès. Un dels més grans observadors de la natura va ser Gaudí, que va inspirar-se en la natura a l’hora de fer les catenàries i així evitar els contraforts de les esglésies, en les hèlices per aguantar bé el pes en columnes i en molts elements naturals per molts mobles funcionals.

Alguns altres exemples de molt bones idees naturals són, per exemple, els termiters, unes construccions molt aïllants, que aguanten diferències de temperatura de més de 50 ºC a l’exterior, mentre que mantenen l’interior a 27 ºC amb una variació de 0,2 ºC. O bé les fulles de lotus, que tenen una superfície superhidrofòbica i autonetejant (lotus effect), que repel·leix l’aigua i permet mantenir les fulles netes, ja que l’aigua s’emporta la brutícia de la superfície. o bé els animals nedadors, que neden sense malgastar energia, tal i com fan ara els nostres vaixells.

Paradoxes

Moltes vegades pensem que potser no cal canviar allò que s’està fent, que cal conservar la tradició, fet que porta a conservar les coses tal i com són. Ara bé, això pot ser així, sempre que hi hagi una coherència entre allò que es fa i allò que s’observa. Si no hi ha coherència, és aleshores quan cal generar noves idees. Quin tipus de paradoxes són les que ens fan veure que cal canviar d’idees? Doncs són les paradoxes de contradicció (quan una excepció ja no pot confirmar la regla), i les paradoxes de misteri o buit (quan encara no hi ha explicació). En ciència, els misteris són insuportables, i es dediquen molts esforços a comprendre’ls.

Hi ha haver un intent fallit de paradoxa de contradicció quan al CERN van observar que els neutrins anaven més ràpid que la llum. Per sort (o per desgràcia), van trobar que hi havia hagut un error experimental i que els resultats eren erronis. Si no, hi hagués hagut una paradoxa de contradicció i s’hagués hagut de replantejar tota la física que coneixem avui en dia.

Una exemple paradoxa de misteri és el fenomen de les boles lluminoses (ball lightning) que apareixen a llocs on la temperatura és molt alta (més de 50 ºC) i la humitat molt baixa (menys del 5 %). Fins fa poc es pensava que era qüestió de màgia, però ara hi ha moltes hipòtesis al respecte; la més acceptada diu que les boles són formades de vapors de silici, que sublima en aquestes condicions ambientals. Wagensberg ens va dir que el misteri ja estava resolt, però a la wikipedia llegeixo que encara hi ha molta discrepància sobre quina en podria ser l’explicació. Amb tot, la ciència permet amb un segon acabar amb una veritat de mil·lenis!

Aquí Wagensberg va fer una primera crítica al sistema educatiu, el qual, segons ell, amaga les paradoxes, i ensenya la ciència com una veritat absoluta i acabada quan, realment, és tot el contrari. Segons ell, s’ha de mostrar que la ciència no està acabada, que hi ha molt per fer, i que encara hi ha moltes paradoxes en aquest món que s’han de solucionar. Així els alumnes s’estimularan i generaran noves idees.

Maneres de cercar idees noves

Per generar idees noves, ho podem fer a través de l’analogia amb altres idees ja existents, a través de l‘extensió d’idees antigues, o a través de la comprensió.

Un exemple d’analogia el trobem en la invenció del bolígraf: el seu inventor (László Bíró) es va inspirar en el rastre d’aigua que deixaven anar les bales quan sortien dels bassals d’aigua, un dia en un parc on un grup de nens hi estava jugant, i va utilitzar la tinta que es feia servir pels diaris, que tacava menys que la que s’usava per escriure.

Un exemple d’extensió el trobem en els fractals: van ser nascuts a partir d’un problema anecdòtic, en veure que la frontera entre Espanya i Portugal tenia una longitud diferent segons per quin costat es mirava (segons les passes de qui ho mesurava), i després s’ha vist que els fractals exliquen moltes coses de la natura i del món.

Un exemple de comprensió és la selecció natural de Darwin, que va sorgir a partir de l’anàlisi de totes les dades recopilades en els seus viatges.

Famílies d’idees

Hi ha quatre grans famílies d’idees:

  1. Idees per comunicar el món (llenguatge),
  2. Idees per comprendre el món (ciència),
  3. Idees per canviar el món (tecnologia), i
  4. Idees per viure al món (convivència, ètica i moral).

Idees per comunicar el món. Llenguatge. En aquesta categoria hi entren les matemàtiques i el llenguatge on, segons Wagensberg “les veritats eternes només existeixen”. Ens va explicar que l’alfabet va sorgir com a simplificació dels jeroglífics egipcis, segurament a la zona del Sinaí, com a representació del primer so de la paraula en qüestió, i segurament va ser inventat per gent que no sabia jeroglífics, curiosament els “analfabets”. En aquesta pàgina ho expliquen força bé i aquí hi ha un bonic vídeo amb imatges, tot i que és un tema que dóna per molt!

Segons Wagensberg, les idees corresponents a aquesta categoria (llenguatge, matemàtiques, música), s’haurien d’ensenyar des de ben petit, que és quan s’aprenen amb més facilitat. Totalment d’acord. Aprendre llengües de petit és de les millors coses que pots fer.

Idees per comprendre el món. Comprensió. Segons Wagensberg, “observar és mirar les diferències entre coses que s’assemblen; i comprendre és mirar què tenen en comú coses diferents”. Dins d’aquest apartat trobaríem totes les idees de la ciència, dues de les més importants, segons Wagensberg: la selecció natural de Darwin, que ve a dir que tots els éssers vius venim d’una sola cèl·lula (molt resumidament), i la teoria general de relativitat d’Einstein, que va sorgir de la idea del principi d’equivalència, que afirma que “un sistema immers en un camp gravitatori és puntualment indistingible d’un sistema de referència no inercial accelerat”, és a dir, que si un observador es pesa dins d’una cabina, no pot distingir si el que marca la balança és conseqüència d’estar atret per un altre planeta (camp gravitatori) o si és perquè la cabina accelera. Einstein també va estar inspirat per un “principi estètic” (l’Univers no pot ser lleig!), ja que una teoria fonamental no pot deprendre de qui l’està mirant! D’això se’n diu el “principi de covariança”, que estableix que les lleis de la Física tenen la mateixa forma en tots els marcs de referència.

Idees per canviar el món. Tecnologia. Una de les primeres idees de la història va ser una idea de tecnologia: l’ús de la pedra com a eina, per trencar els ossos i menjar-se el moll de l’os. Va ser una idea necessària pels Austrolopithecus, que van passar de viure als arbres a la sabana, però no podien competir amb tots els depredadors i carronyers que hi havia, acostumats a trobar menjar fàcilment als arbres. Així que s’esperaven que els altres fessin la feina, i es quedaven les restes.

Idees per viure al món (convivència, ètica i moral). Les idees vénen de la raó,  no de la tradició. Vénen del tractament científic i objectiu del que passa a l’entorn. Aquí Wagensberg ens va parlar del maltractament animal, que ja ve de fa molts anys. Al Coliseum Romà, per exemple, ja feien festes on s’ho passaven bé veient baralles d’animals. I ara encara hi ha llocs on es fa, no tant lluny d’aquí… També ens va parlar de Lincoln, que tot i ser qui va abolir l’esclavitud als Estats Units, va dir que no acceptaria que un negre fos jutge. Com canvien les coses!

La sessió de preguntes va continuar amb el tema de la moral, en particular, de les contradiccions entre moral i ciència (per exemple, en cèl·lules mare, transgènics, energia nuclear…). Des de Los Álamos que tota la ciència que es fa és pública, perquè no hi hagi secrets per a la població i en pugin conèixer els possibles perills d’entrada, sense fer especulacions. Aquí hi entrarien temes com la nanotecnologia, els transgènics, el maltractament animal, els ganivets, el canvi climàtic, el tabac o la diversitat biològica.

Anuncis

Els comentaris estan tancats.

Create a website or blog at WordPress.com

Up ↑

%d bloggers like this: