L’ecosistema de la divulgació científica de Juan Ignacio Pérez

De sobte, en Juan Ignacio Pérez (JIP), va canviar de lloc, va agafar els seus apunts, un guix, i es va disposar a fer-nos un esquema a la pissarra/encerado. Quan ens va ensenyar el full ens va espantar una mica, de tantes paraules i fletxes que hi havia, però la pissarra al final va quedar ben bonica (ho podeu comprovar a la foto que il·lustra aquest post).

I és que en JIP ens va fer un esquema de l’ecosistema de la divulgació, amb tots els factors que hi intervenen: agents, motivació, receptors, continguts, mitjans i finalitat/efectes de la divulgació científica. Jo potser també hi hagués afegit metodologia, però això ja en parlarem més endavant.


Jo us en faré aquí un breu resum:

  • AGENTS o qui fa divulgació científica?

Mitjans de comunicació, empreses de comunicació, periodistes independents, divulgadors professionals, editorials, associacions, institucions (ajuntaments, universitats, centres de recerca), museus de ciència, investigadors/professors, divulgadors amateurs…

  • MOTIVACIÓ o per què ho fan?

Per una raó econòmica, de responsabilitat social, per afició, o per prestigi. Crec que tots tenim clar la motivació de cadascun dels agents anteriors.

  • RECEPTORS o qui ho rep? És molt necessari tenir aquesta informació o tenir clar a qui es vol dirigir la divulgació per dissenyar una bona estratègia.

Els propis científics, els interessats (10-15 %), els professors de primària, els estudiants pre-universitaris, i la resta del món. Per JIP el target més important són els professors de primària i els estudiants pre-universitaris, els primers perquè formen els segons, i els segons perquè són ells els que tenen un efecte més important sobre la resta del món, i seran ells els que participaran en la creació de la societat del futur.

  • CONTINGUTS o quina informació es transmet?

Actualitat científica, continguts generals de ciència, incloent temes polèmics (com transgènics o hipersensibilitat electromagnètica) i temes de la vida quotidiana (relacionats també amb la salut i el medi ambient).

  • MITJANS o com es transmet?

Ràdio i televisió, premsa generalista, exposicions o presentacions especials, material videogràfic, publicacions especialitzades (revistes, blogs), llibres, conferències, monòlegs, certamens i concursos, visites a centres d’investigació, tallers. Independentment de si són en format digital, per internet, o material.

  • FINALITAT o quins són els efectes de la divulgació?

Augmentar la cultura científica i així tenir una societat més ben formada (que comportarà tenir una societat més democràtica*), actualitzar els coneixements, generar plaer, incrementar el prestigi social de la ciència (que poden influir sobre les decisions polítiques). Potser aquest últim és un efecte propagandístic, però no per això menys important.


*veure post anterior

Anuncis

Els comentaris estan tancats.

Create a website or blog at WordPress.com

Up ↑

%d bloggers like this: