L’educació no és cap broma – amb Salvador Ferré

Foto: pixabay (cc)

L’última classe abans d’acabar l’any 2016, ens la va oferir el mestre Salvador Ferré (Salva pels amics) i es titulava “Comunicació científica i educació: lliçons apreses i lliçons per aprendre”. No n’he escrit el resum fins ara perquè, més enllà de les vacances que hi hagi pogut haver pel mig, vaig sortir de la classe una mica aclaparada per tanta informació rebuda, i necessitava un temps per pair-la. Així que m’he tornat a mirar la presentació que ens va fer, tot el seu contingut, que no és poc,i els apunts, i ara ja puc fer-vos-en un bon resum.

Presentació

Primer de tot, les presentacions. En Salva Ferré és, juntament amb en Toni Pou i des del 2014, soci i codirector d’eduscopi, l’entitat que organitza el Curs de Comunicació Científica descrit en aquest blog. A eduscopi, es defineixen com “experts i apassionats de la ciència, internet i les eines digitals (…) al servei de l’educació i la divulgació“. Entre altres coses, es dediquen a fer recursos educatius (animacions, vídeos…), activitats amb escoles (ciència ciutadana, impressions 3D…) i activitats de divulgació científica (cursos de comunicació científica, animacions 3D, cursos en centres cívics…).

En Salva, biòleg i doctor en bioquímica i biologia molecular, va decidir que no volia continuar en el món de la recerca, però sí en el món de la ciència. Durant el doctorat, va començar amb altres companys el blog “Així de simple, així de natural“, on publicaven un post diari sobre un article científic. A partir del blog, va trobar feina com a redactor a la revista per adolescents Eureka, i després com a editor de llibres científics a Omnis Cellula. Més tard, va treballar a Digital Text, creant continguts educatius digitals per les escoles (vídeos, animacions, exercicis auto-correctius…). És en tota aquesta trajectòria professional, on es va anar formant en temes d’educació i de divulgació científica.

Recursos educatius

Els recursos educatius van ser el plat fort d’aquesta sessió. Primer vam començar parlant dels temes clau a l’hora de crear un recurs educatiu: identificar bé el client, saber-lo escoltar, avaluar la utilitat de cada recurs, pensar en el currículum ocult (el que diem sense saber que ho diem), millorar els recursos ja existents, tenir en compte els prosumidors (consumidors que alhora són productors), i seguir una determinada coherència (sobretot si es tracta d’una empresa, la que crea aquests recursos). A més, s’han de tenir clar els continguts que es volen ensenyar (i que l’alumne aprengui), la narrativa utilitzada, i l’avaluació. De tot això, en parlarem ara.

1. Continguts educatius

Ens vam centrar en els continguts educatius científics que qualsevol alumne hauria de saber després de l’educació obligatòria (després de 3r d’ESO, perquè a 4t d’ESO alguns ja no fan assignatures de ciència). Segons el BOE, es divideixen en els següents apartats:

  1. Habilitats, destreses, estratègies. Metodologia científica. Activitat científica. Persones i salut. Promoció de la salut.
  2. Biodiversitat al planeta Terra. Ecosistemes.
  3. La Terra a l’Univers. El relleu terrestre i la seva evolució.
  4. La matèria. Els canvis.
  5. El moviment i les forces. L’energia.

Després d’una mica de brainstorming, vam acabar amb 5 continguts per cada apartat. Però no és fàcil decidir-se! El més important, és (segons Jordi de Manuel), aprendre ciència, aprendre sobre la ciència, gaudir aprenent i perdre la por.

A més, una altra cosa és el que marca el BOE (molt sovint, massa conservador i específic), una altra, el que contenen els llibres de text de les editorials, i una tercera, el que ensenyen els professors! Pot haver-hi una gran diferència, tant pel que fa al què s’explica, com pel que fa al com s’explica Les principals causes d’aquestes diferències són la durada d’un curs acadèmic, molt sovint massa curt per fer-hi encabir tot el contingut que marca el BOE, i sense deixar temps per l’alumne, i també el fet que el llenguatge del BOE és sovint illegible i poc entenedor pels professors, que ja estan contents amb el material i la informació que els proporcionen les editorials, o amb ensenyant el que han ensenyat tota la vida (i que ho fan encaixar dins del currículum educatiu de la millor manera possible).

2. El currículum ocult

El currículum ocult és un efecte secundari de l’educació. És tot allò que s’ensenya sense voler-ho ensenyar expressament, com ara la transmissió de normes, valors i creences, normalment reflectint les normes, valors i creences de la mateixa societat, com ara el capitalisme o una societat patriarcal.

La visió de la ciència: és interessant veure que els adolescents, de fet, pensen que la ciència és curiosa i interessant, més que no pas difícil o avorrida. Som nosaltres, els adults, que ens pensem que ells pensen que la ciència té connotacions negatives, i això ens afecta a la manera d’ensenyar-la i parlar-ne amb ells, tant, que podem condicionar-ne la seva futura visió. De fet, en població adulta, segons la FECYT, tan sols un 15 % de la població està interessada en ciència. Veiem doncs, que hi ha un salt generacional: què fa que disminueixi l’interès per la ciència, de joves a adults? Aquesta visió negativa que en mostrem? El que hauríem de fer és canviar la imatge que es dóna de la ciència i dels científics, i apropar la ciència i les persones que fan ciència a les aules. Per desmentir la típica imatge del científic amb bata i despentinat, i mostrar que tothom pot fer ciència, i que els científics són persones com les demés.

Les diferències de gènere: els resultats d’un estudi mostren que hi ha una evident diferència laboral entre les dones (24 %) i els homes (76 %) que treballen en STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), cosa que es veu reflectida ja en les vocacions dels estudiants, on només un 40 % dels que es volen dedicar a la ciència són dones, i només un 10 % dels que volen fer carrera en enginyeria i arquitectura. Aquí també és important el que ensenyem els adults: hem de canviar la imatge que es dóna de la dona a la ciència (donar importància a les dones científiques històriques, com a referents de científics, per exemple), canviar el tipus d’activitats, apropar la ciència i les persones que fan ciència a les aules, i vigilar el llenguatge i els recursos visuals. L’educació lingüística i l’educació visual són dos temes claus.

Propietat intel·lectual: a l’hora d’oferir material gràfic, o fins i tot text, s’ha de tenir en compte d’on s’extreu, i comprovar que no estigui sota llicència copyright, sinó que sigui de domini públic o creative commons. Aquí podeu trobar més informació al respecte.

3. Narrativa utilitzada en els recursos educatius

Aquí vam explorar diversos consells per tal que el discurs dels recursos educatius sigui clar, entenedor, rigorós, útil i contextualitzat. En primer lloc, ens hem d’assegurar que busquem la informació en fonts originals (ara hi ha un accés fàcil mitjançant GoogleBooksInternet Archive), o bé podem utilitzar la història com a fil conductor, i utilitzar les preguntes que de veritat es feien els científics.

També podem exemplificar errors comuns que la majora de persones donem per bo, podem utilitzar les pseudociències i els mites per explicar la ciència, podem utilitzar com a recurs els memes o vídeos virals de youtube del moment, aprofitar altres modes, però vigilant, ja que tenen caducitat, i podem aprofitar motivacions intrínseques (com la sexualitat) i extrínseques, per tal d’implicar més els alumnes a l’activitat.

També s’ha de tenir en compte l’edat dels alumnes a qui van adreçats els recursos educatius, especialment en la comprensió lectora del text (utilitzant el lèxic adequat, fent servir fórmules directes i senzilles…), no donant res per sabut, revisant els coneixements previs de l’alumne (teòrics -per currículum- i reals), i vigilar amb les falses premisses, i les motivacions.

A l’hora de redactar els recursos educatius, hauria de quedar molt clar el missatge a transmetre i el què es demana. És millor utilitzar verbs més concrets (defensar, argumentar, interpretar, redactar, enumerar), que verbs més generals (fer) o que impliquin dogmes i creences (creure). Cal vigilar amb les polisèmies, i explicitar-les en cada cas, i utilitzar els connectors adequadament.

Quan es gestiona la informació del recurs educatiu, ja sigui en paper o en format digital, cal utilitzar paràgrafs curts, i distribuir la informació adequadament per tal que no sigui pesat de llegir ni decaigui l’atenció (utilitzar també subtítols, enumeracions, destacats, canvis de pàgina…).

Un bon recurs educatiu, a més, hauria de contenir aquesta estructura bàsica:

  1. Contextualització: definir el context, la funció del text, les condicions de la situació, l’interlocutor. Si no hi ha un interlocutor, s’entén que aquest és el professor i que l’única finalitat és avaluar, amb la qual cosa, la motivació esdevé nul·la.
  2. Presentació del fil conductor.
  3. Explicació.
  4. Conclusió.
  5. Re-contextualització.

4. Tipus d’activitats

Les activitats es classifiquen segons la seva finalitat (avaluar, ensenyar, memoritzar, millorar les habilitats socials, consolidar coneixements, analitzar…) i el que es vol demanar. Hi ha moltes maneres de plantejar una activitat, i no totes transmeten el mateix, ja sigui en termes de contingut, de raonament, o d’habilitats. Cada activitat va dirigida a potenciar diferents aspectes:

  • Exercicis: es demanen respostes breus i tancades, amb la finalitat de memoritzar conceptes per repetició. Tant poden ser exercicis pràctics o teòrics. Un exemple seria un exercici tipus test. Cal vigilar amb aquests exercicis, evitar els tests reproductius, les opcions absurdes, i evitar que només s’avalüi la comprensió lectora o la capacitat de respondre tests.
  • Reflexió sobre l’aprenentatge: es demanen respostes obertes, amb la finalitat de consolidar conceptes. Per exemple, preguntes prèvies i finals a l’activitat, o preguntes de síntesi.
  • Anàlisi: la finalitat d’aquesta activitat és reconèixer la proximitat dels conceptes a la realitat pròpia. Els exercicis a fer són anàlisi de l’entorn, anàlisi d’elements gràfics o de texts.
  • Treballs pràctics: són activitats relacionades amb l’aplicació del mètode científic, amb la finalitat de manipular i testar el coneixement. En serien exemples dissenyar un experiment, i portar-lo a la pràctica, o treballar amb simuladors.
  • Investigacions: es demanen treballs per ser exposats i presentats a classe a posteriori, amb la finalitat de cercar, triar i processar la informació, per tal de construir el coneixement. En serien exemples els treballs d’investigació i els grups d’experts. Per exemple: buscar informació sobre les vitamines, redactar la informació en un blog, i exposar-ne la informació trobada a classe.
  • Activitats dinàmiques: amb la finalitat de fomentar les habilitats socials, són activitats on es demana la interacció entre els alumnes, en format de debats, jocs i competicions. Per exemple, es podria fer un debat sobre les cèl·lules mare, sobre les begudes ensucrades a les escoles, o sobre la dieta mediterrània.

Un cop definida l’activitat, ens podem plantejar les següents qüestions, per saber si hem fet una bona feina:

  • El que estem demanant a l’activitat, coincideix amb el que realment volíem demanar?
  • Queda clara la utilitat de l’acció plantejada? No hem de caure en el “fer per fer”.
  • Hem dissenyat les activitats per ensenyar o només per avaluar?
  • Quin tipus d’habilitats comunicatives potencia la resposta a les qüestions?
  • Quina imatge de la ciència es transmet?
  • Estem tenint en compte la diversitat de gènere i cultural?

Epíleg

A part de tota aquesta informació, al llarg de la presentació hi havia un munt d’enllaços, que m’he pogut mirar amb més o menys detall, i que recullo en aquest document per tots aquells interessats (i per mi en un futur més immediat). De fet, si aneu seguint en Salva al seu twitter (@sferrebenedicto), veureu que no para de posar enllaços interessants sobre el tema! A gaudir-ne!

PD: Podeu veure un altre resum de la sessió al blog oficial del curs, per part de la Pilar Jiménez.

Anuncis

Els comentaris estan tancats.

Create a website or blog at WordPress.com

Up ↑

%d bloggers like this: