Llibres, amb Toni Pou – primera part

Foto: Wikipedia

Un professor meu de literatura, de batxillerat, sempre ens deia “llegir, llegir, llegir; caminar, caminar, caminar“. No sé si era cita d’algun escriptor, o poeta. Potser d’en Jacint Verdaguer, potser no. Però aquesta sessió d’en Toni Pou m’hi fa fer pensar. I és que hi ha tants llibres per llegir! I, no sé vosaltres, però jo cada cop vull llegir més… i llegeixo menys. Menys llibres, perquè sí que llegeixo… articles científics, protocols, posts de facebook, i de twitter, notícies als diaris, molts titulars… i llibres, bé, ja en llegeixo, però menys que fa uns anys. La culpa suposo que és de la pantalla. Ara tinc sempre l’ordinador, el mòbil, la tauleta… que són molt més a l’abast i requereixen menys concentració que llegir un llibre. Al tren ja ho faig, de llegir, però molts cops m’adormo, perquè vaig massa cansada. Així que, propòsits pel mes de febrer: llegir més!

Però en aquesta sessió d’en Toni Pou, no vam parlar de llegir llibres, sinó que vam parlar d’escriure’ls, i de com la ciència pot enriquir la redacció d’un llibre. Ara bé, com s’ensenya a escriure un llibre? Primer, per ensenyar a escriure un llibre se n’ha de saber, i Toni Pou en sap. Ha escrit el fantàstic i galardonat (ara es pensarà que li faig la pilota) llibre “On el dia dorm amb els ulls oberts“, sorgit a partir d’un viatge a l’àrtic canadenc a bord de l’Amundsen, un vaixell trenaglaç dedicat a la recerca científica (podeu trobar la crònica del viatge en aquest blog). I ara fa poquet ha rebut el premi per un article de divulgació publicat en mitjans de comunicació convocat pel CPAN (Centro Nacional de Física de Partículas, Astropartículas y Nuclear), per l’article “Ver la oscuridad“,publicat al setmanal Ahora, d’on és col·laborador. Així que bé, crec que en Toni pot tenir moltes coses per explicar-nos.

“Bé, i algú de la classe vol escriure un llibre?” Algunes mans s’aixequen. “I per què?”. Si es vol escriure un llibre, s’ha de tenir clar el perquè. Hi pot haver diverses raons.

Si és per fer diners, no anem massa bé. A no ser que el llibre esdevingui un best-seller, hem de pensar, fent quatre números, que a Espanya hi ha uns 80.000 títols editats cada any, amb uns 225.000.000 exemplars produïts, i uns 155.000.000 venuts. Què se’n fa de la resta? Molt trist. Es destrueixen. Tenint en compte que de cada llibre se’n venen uns 2.000 exemplars, i que es fa una facturació, de mitjana, entre 20.000 i 30.000, sent optimistes, i pensant que l’autor se sol quedar el 10 % de les vendes, això vol dir que com a molt, per llibre, l’autor en traurà entre dos i tres mil euros l’any. Seria un bon sou si fos mensual, però ja hem dit que és anual. Així que ja veieu, si és per diners, potser millor dedicar-se a un altre tema. Escrivint llibres no ens farem rics. Només els llibres de text fan pujar la facturació. Però no és això el que volem ara.

Un altre motiu podria ser el d’escriure per seduir, per lligar, per prestigi. Ja sigui personal, o professional. Queda molt bé respondre que et dediques a “escriure” quan et pregunten què fas. Ara bé, ha de ser veritat!; no com en Jonah Lehrer, que es va forrar i va aconseguir una fama, però totalment construïda sobre una base falsa (plagi, cites falses, coses inventades, coses reciclades d’altri…). Ara bé, a en Toni sí que li ha anat bé, escriure el llibre, ja que li ha obert moltes portes. Gràcies al llibre sobre l’àrtic, es van desencadenar una sèrie d’esdeveniments: va guanyar un premi (Premi Godó), el van trucar per ser comissari d’una exposició sobre l’àrtic de “la Caixa”, es va traduir el llibre al castellà, i el trucar per escriure articles al diari Ahora, fet que segurament ha aconseguit que es venguessin més exemplars del llibre. Escriure un llibre et pot permetre posicionar-te, i aconseguir que passin coses.

Un altre motiu per escriure un llibre és, simplement, per vocació. Perquè ho vols. Perquè creus que t’agradaria. I aquí no hi ha res més a dir.

Quins són els consells que ens dóna en Toni per escriure un llibre? Doncs, en primer lloc, començar a escriure. I en segon lloc, acabar el que es comença! Va en la mateixa línia dels 10 passos de Brian Clark per esdevenir un millor escriptor:

“10 steps to becoming a better writer

Write.
Write more.
Write even more.
Write even more than that.
Write when you don’t want to.
Write when you do.
Write when you have something to say.
Write when you don’t.
Write every day.
Keep writing.”
― Brian Clark

Per escriure un llibre, encara que sigui de ciència, hi ha d’haver una història al darrere. Si no, el llibre no té cap mena d’interès. La història serveix per generar expectatives, per contextualitzar el que s’explica, i per generar empatia amb el lector, àvid de saber més. El antropólogo inocente, de Nigel Barley, seria un bon exemple d’un llibre de ciència amb una bona història al darrere (primer llibre a la cua!) I com crear una història? Una història ha de ser un fet poc usual, un fet curiós, pot ser una paradoxa, o un fet inesperat. Ha de voler que el lector segueixi llegint, i més, i més. Ha de generar preguntes. Exemples de contes curts, amb molta història al darrere són els grans (però petits) micro-contes següents:

La meva història, va ser la següent: “Van parar l’alarma abans que jo pogués obrir els ulls.” Ara que la llegeixo un altre cop, no em genera massa preguntes ni expectatives, la veritat. N’hi havia de més bones. Bé, això, com tot, s’aprèn amb la pràctica!

Després de parlar de la història, vam parlar de l’estructura i la planificació d’un llibre. Tal com va dir Hemingway, “Prose is architecture, not interior decoration.” Per escriure un llibre, abans s’ha de pensar molt, i dedicar molt temps a planificar-lo bé. No es tracta de començar a escriure per la primera pàgina quan et ve la inspiració. Que després les coses canvien? Cap problema. Però va bé tenir un marc, per on començar a escriure i fer que tot quedi ben lligat. Aquestes són les parts essencials que s’han de pensar:

  1. Frase-resum del llibre. La típica frase que respondries si et preguntessin “I el teu llibre, de què va?”. Doncs s’hauria de poder explicar amb una bona frase.
  2. Índex; no el que es publica, sinó un índex intern, de treball, per estructurar els continguts del llibre.
  3. Escenes. Personatges, llocs, cronologia… Cada escena hauria de tenir una descripció breu, perquè tot tingui sentit.
  4. Personatges. Fites de personatges amb caracterització física, psicològica, amb el seu paper a la història, el seu backstory. Molt necessari per evitar incongruències que farien perdre credibilitat a la història.

“La primera pàgina d’un llibre normalment s’escriu a l’últim moment”, ens recorda en Toni.

Una bona tècnica per escriure un llibre és el “show, don’t tell”, és a dir, no explicitar les coses tal com són, sinó deixar-les intuir, deixant que els lectors puguin interpretar les coses, més que no pas dir-les directament. No cal omplir el text d’adjectius i descripcions, sinó d’acció!

Aquí vam fer un altre exercici: escriure una història amb la tècnica “show, don’t tell”:

Va tancar la porta de casa amb tanta força, que des de fora va sentir que tot tremolava. Amb les presses, no va veure el bassal d’aigua que s’havia format just davant de la porta, i va quedar ben moll. Un cop al carrer, va adonar-se que s’havia deixat la bufanda i el barret a dins, amb el fred que feia! I semblava que volia començar a ploure un altre cop! Els cavalls i els carros l’esquitxaven de cap a peus mentre corria per no fer tard. A sobre, hauria d’aguantar la seva sogra durant tota la vesprada. Definitivament, aquell no era el seu dia.Sort que l’esperava una bona escudella, que faria revifar a qualsevol mort; si no, s’hagués quedat a casa, ben a vora de la llar de foc fins l’hora de dormir. 

Si mentre llegíeu el text heu pensat que ens trobàvem al s. XIX, que havia plogut, era hivern i que un home marxava de casa seva per anar a un sopar, i que no es portava bé amb la sogra, més o menys, ho he aconseguit.

Tal com diu Toni Pou “els llibres no s’acaben mai, en algun moment s’abandonen”, en el sentit que sempre que es repassen, un cop escrits, sempre s’hi troben coses per canviar. Coses massa evidents, massa possessius que carreguen el text, massa adjectius, massa paraules repetides falta de coherència… Un bon consell és deixar reposar el llibre un temps, per poder-lo mirar amb uns altres ulls, i veure el que està bé, i el que no està tan bé. I ja quan estigui prou treballat i revisat, deixar-lo per acabat.


Fins aquí la primer part. Continuarà…

PD: Podeu llegir l’acta de la sessió feta per Karel W. F. De Pourcq al blog oficial del curs.

Anuncis

Els comentaris estan tancats.

Create a website or blog at WordPress.com

Up ↑

%d bloggers like this: