Llibres, amb Toni Pou – tercera part

Quatre coses bàsiques que cal tenir en compte a l’hora d’escriure un llibre: 

1. El to. El to és el sentiment des del qual s’escriu un llibre, l’estat emocional del narrador. Pot canviar al llarg del llibre, i pot canviar en els diferents personatges. Però és una peça clau, i té un efecte molt important sobre la lectura i interpretació del text.

Tipus de tons: indignat, desencantat, decebut, optimista, esperançat, entusiasta, nostàlgic, tranquil, analitzador, curiós, admirat, fascinat, dubtós, tràgic, escèptic, realista, pessimista, incrèdul, èpic, poètic, irònic, sarcàstic…

Amb quin to diríeu que està escrit el següent text, que fa referència a aquesta notícia:

“Sabeu què? Que tenim veïns! Resulta que han descobert un planeta que podria ser habitable! És d’aquests que s’assemblen a la Terra, però a fora del Sistema Solar, i que pot tenir aigua a la superfície! I res, és aquí mateix, a només 4 anys llum, orbitant la Pròxima Centauri, l’estrella més propera al Sol. Tu, que jo ja vaig fent les maletes per visitar-los! Som-hi!”

2. L’estil. L’estil és molt més que la quantitat d’adjectius que conté un text, molt més que els adornaments. Té més a veure en com s’organitza la història, en quin tipus de frases utilitza, en el “nucli dur” de llibre. Com diu en Toni Pou, “l’estil té més a veure en si fas la carn bullida, fregida o a la brasa, i no tant amb la salsa que hi posis.”

3. El punt de vista i la persona. Un cop triat el punt de vista, ja és molt complicat canviar-lo, ja que d’ell dependrà el que “veu” i “explica” el narrador triat. Pot ser que el llibre s’expliqui des del punt de vista del protagonista, però aleshores, no ho sabrà tot; o des de la mare d’aquest, o des d’un amic, o pot ser un punt de vista omnipresent, que ho vegi tot. Però és molt important tenir en compte quin punt de vista s’agafa, per saber què és el que es pot dir i el que no.

El periodisme, des de sempre, s’ha dit que ha de ser neutre, objectiu, escrit en tercera persona, i amb un punt de vista omnipresent, neutre. Ara bé, les coses estan canviant, i cada cop els articles periodístics tendeixen a utilitzar altres tècniques narratives per fer-los més personals, per explicar-los des del punt de vista d’alguna de les persones implicades.

4. La veu. La veu mostra com és la persona, i com és la seva visió del món. Pot ser-hi, o no ser-hi. Però els texts amb veu tenen més personalitat, més ànima, mostren escriptors implicats, i posicionats davant les coses. Mostra quins són els valors, els ideals de qui escriu el text. Els llibres amb una veu pròpia, original i reconeixible, sempre són millors (si ens n’agrada la veu, vés a saber).

I, relacionat amb això, llegim el que ens diu Neil Gaiman:

“Start telling the stories that only you can tell, because there’ll always be better writers than you and there’ll always be smarter writers than you. There will always be people who are much better at doing this or doing that – but you are the only you.

Tarantino – you can criticize everything that Quentin does – but nobody writes Tarantino stuff like Tarantino. He is the best Tarantino writer there is, and that was actually the thing that people responded to – they’re going ‘this is an individual writing with his own point of view’.

There are better writers than me out there, there are smarter writers, there are people who can plot better – there are all those kinds of things, but there’s nobody who can write a Neil Gaiman story like I can.”


El panorama editorial

Si volem escriure un llibre, en principi serà per publlicar-lo, a no ser que vulgui ser un llibre per un mateix i quedi guardat en un calaix. I per publicar-lo és bo saber com està el panorama editorial d’avui en dia. Hi ha llum al final del túnel?

Les vendes de llibres, a nivell Estatal, van a la baixa. Tant les vendes de literatura, com les de divulgació. Les úniques que augmenten són les vendes de llibres de text (escolars). Ara bé, a nivell català, les vendes creixen, per molt increïble que sembli (un 4 % els de literatura, i un 10 % els de no ficció).

A Catalunya sempre hi ha hagut moltes editorials. Fa uns anys, el grup 62 va ser comprat per Planeta, i es va generar una megaconcentració editorial sota un mateix paraigües. Aquest fet, va fer sorgir noves editorials petites, i molt interessants. Actualment vivim uns moments d’efervescència micro-editorial, que editen llibres de qualitat, i on és més fàcil de publicar, ja que no cal que venguin molts llibres, per guanyar-hi, no com les grans editorials, que només volen publlicar els llibres que (suposadament) seran èxit de vendes. Algunes d’aquestes editorials són Males Herbes, Edicions del Periscopi (Editar en temps de crisi, diari ara), Edicions 1984Raig Verd, Blackie Books, l’altra editorial, i Viena edicions.

Personalment, conec i tinc molts llibres dels de Males Herbes, i he de dir que treballen molt i molt bé. Llarga vida a les petites editorials!

Anuncis

Els comentaris estan tancats.

Create a website or blog at WordPress.com

Up ↑

%d bloggers like this: