Articles, amb Toni Pou

Foto: Toni Pou, de la seva pàgina web: http://www.tonipou.cat/bio.html

En aquesta sessió, passem dels llibres, als articles, i continuem amb Toni Pou. Però no als articles científics (d’aquests, si voleu, ja en parlaré en un altre post!), sinó dels articles periodístics. Ara bé, segons Toni Pou, no tot és periodisme. Veiem-ho:

Classificació dels articles, segons el fons: 

  1. Periodisme Orwellià o d’investigació

Bé, segons en Toni, el periodisme de debò, només és un: el periodisme Orwellià o d’investigació. Agafa el nom de l’escriptor George Orwell, perquè se li atribueix la frase:

“Journalism is printing what someone else does not want printed: everything else is public relations.”

És a dir, periodisme és publicar el que algú altre no vol que publiquis; la resta són només relacions públiques. Com haureu pogut apreciar últimament, i especialment en el periodisme científic, la majoria d’articles periodístics són informació pura i dura; i moltes vegades, copiades de notes de premsa directament.

En canvi, el periodisme d’investigació, o Orwellià, és periodisme on l’escriptor, o periodista ha portat a terme una recerca, amb diferents fonts, s’ha informat, ha contrastat la informació… ha fet un projecte d’investigació! I, moltes vegades, el que s’escriu no interessa que sigui publicat (per algú), ja que desvela informació d’interès públic.

L’estudi sobre periodisme d’excel·lència PerCientEx, coordinat per l’ACCC, busca, precisament, articles de periodisme Orwellià a la premsa digital. Justament la setmana passada es va saber que aquest projecte va rebre finançament de la FECYT i se’n podrà fer la segona edició! Enhorabona!

2. Informació

El periodisme informatiu és això, la transmissió pura d’informació. Per fer-la més atractiva, és recomanable donar informació valuosa, exclusiva, i dotar-la d’un punt de vista més original i personal. També és recomanable anar a les fonts, no fiar-se dels intermediaris. I, evidentment, buscar un bon titular, “No deixis que la realitat t’espatilli un bon titular”.

3. Divulgació

En tercer lloc, els articles de divulgació, que intenten explicar continguts més tècnics a gent que no en són experta. És molt necessària en el periodisme científic. I potser també seria necessària en altres tipus de periodisme (o és que tothom ha de saber, així d’entrada, què és l’íbex 35, l’euribor i els tipus d’interès?). Ara, un altre debat, és si els periodistes han d’educar a la població o no. Què en penseu, vosaltres?


Classificació dels articles, segons la forma: 

D’aquest tema, ja en vam parlar amb en Michele Catanzaro, a la primera sessió del curs. En podeu veure l’entrada del blog aquí. Resumint, els tipus d’articles, segons la forma, serien:

  1. Periodisme narratiu/literari – com feien Tom Wolfe, Truman Capote, Norman Mailer, Gay Talese, Hunter S. Thomson, i fan actualment, Martín Caparrós, Leila Guerriero, Juan Villoro.
  2. Multimèdia – en tenim aquí un exemple ben bonic, Ice&Sky, sobre el canvi climàtic.
  3. Periodisme de dades – mireu el Medicamentalia, un reportatge sobre les medicines i les vacunes.
  4. Periodisme de sensors – com el Safecast, sobre radiació a Japó.
  5. Gamificacióaquest article de The Guardian et permet saber quina serà la temperatura al planeta al llarg de la teva vida.

Per mirar exemples d’articles, en Toni ens va proposar els següents, tots ells molt actuals:

Estructura d’un article

Veurem, resumidament, l’estructura d’un article periodístic:

1. Titular: ha de cridar l’atenció, perquè els lectors facin “el click”. Es tracta d’un text curt, ràpid de llegir, amb ganxo, provocatiu, però mantenint el rigor, i l’objectiu que té és que es llegeixi!

Un titular que va portar cua: “Stephen Hawking dice que no hay agujeros negros”.

2. Entradeta: es tracta d’un text curt i atractiu, que conté allò més rellevant de l’article. L’objectiu és, a part d’aconseguir que es llegeixi tot l’article, encuriosir el lector, i explicar quin és el tema.

L’entradeta és molt important en el món digital, perquè molt sovint les notícies vénen donades amb una foto, un titular i una entradeta, com podeu veure a la portada de l’Agència SINC.

3. Introducció: la part inicial de l’article, que aconsegueix a partir d’un tema d’interès per el lector, fer-lo arribar al tema principal de l’article. El que pretén la introducció és aproximar l’article als lectors, fer que el vegin més proper. Per aquest motiu, la introducció és la part més narrativa de l’article, ja que es pot permetre explicar una historieta o anècdotes.

Aquest article n’és un bon exemple, i a més, també té un titular curiós.

4. Cos de l’article: conté el contingut principal de l’artice. Segueix un fil argumental i lògic, no és simplement la informació agrupada sense sentit. Té com a objectiu explicar de forma clara i atractiva el contingut de l’article, i que es llegeixi!

Aquest article que ens va posar d’exemple és molt interessant, i a més, hi surt en Feynman. Què més es pot demanar.

5. Conclusió: la part final. Pot ser un paràgraf o una simple frase. Normalment és molt curta, no com en un article científic on es resumeix tot el que s’ha fet, sinó més com a text per promoure la reflexió, o l’aprofundiment. A vegades també pot ser un gir humorístic, o crear especulacions, o obrir perspectives. Això sí, ha de transmetre una sensació de final; el lector ha de saber que el text s’ha acabat.

6. Declaracions: cites textuals, que es posen “entre cometes” de diverses fonts. Les declaracions fan guanyar credibiitat al text, donen exclusivitat i valor al text, aporten informació valuosa i amplien la informació, i permeten reforçar la idea presentada. Molt important incloure-les si el periodista ha parlat amb les fonts, si ha anat al lloc dels fets.

7. Frases destacades: són frases claus de l’article, que es posen al llarg del text, en negreta, i intenten mostrar el més rellevant o les idees més representatives.

8. Imatges: les imatges criden més l’atenció i aconsegueixen encuriosir el lector i que faci el “click” a la notícia. Moltes vegades les tria el mateix mitjà de comunicació. Tot i així, és molt important tenir un bon fotògraf.


En Toni ens va fer llegir un article, i escriure’n la introducció, les frases destacades, i el titular. Em va agradar molt que la gent tingués tanta imaginació. A veure si sabeu de què anava l’article, llegint-ne alguns dels titulars:

“Escribir para curarse”, “La enfermedad sí que tiene quién la escriba”, “Paraules que curen”, “Escriptura terapèutica”, “Te receto escribir un blog”, “Enfermo, luego escribo”.

Una petita entradeta podria ser-ne:

“Muchos enfermos usan la escriptura como vía de escapatoria de su enfermedad. Algunos estudios apuntan que la escriptura expresiva es beneficiosa para mejorar la salud de los enfermos.”.


L’entrevista

L’entrevista és un altre gènere d’article. N’hi ha de molt famoses, com La Contra, de La Vanguardia. Quants de vosaltres comenceu a llegir La Vanguardia pel final?

En Toni ens va donar alguns consells per fer bones entrevistes:

  1. Fomentar el bon ambient, perquè l’entervistat se senti còmode i ens digui coses interessants. Li hem de donar totes les facilitats possibles i adaptar-nos a les seves demandes (si vol estar a dins, o sortir a fora, o quedar en un lloc o en un altre…).
  2. Hem de fer preguntes:
    • Interessants – per donar credibilitat a l’entrevista
    • Documentades – és recomanable informar-nos abans
    • Enfocades – en el camp d’expertesa de l’entrevistat
  3. Hauríem d’evitar preguntes maximalistes tipus “es pot curar el càncer?”
  4. És molt important escoltar les respostes, i evitar preguntar coses que ja ha respost en altres preguntes.
  5. Cal portar preguntes preparades, però anar improvisant i adaptar-nos a les respostes de l’entrevistat.

A l’hora d’editar l’entrevista:

  1. És imprescindible editar el text transcrit. S’ha de convertit un text parlat, a un text escrit. S’escriu i es parla de maneres molt diferents. I escoltar no és llegir!
  2. Segurament haurem de retallar moltes coses. Però cal anar en compte!
  3. Hem de ser el màxim fidels possibles, però aconseguir que sigui fàcil i agradable de llegir: fidelitat versus literalitat.
  4. Tot i l’edició, i la retallada, ha de semblar una conversa, i hi ha d’haver un fil conductor clar. 

Aquí hi ha un exemple d’entrevista que, com podeu intuir, necessita una bona edició, abans de ser portada a un text escrit!


Moltes gràcies Toni, per aquestes sessions tan boniques, sobre llibres i articles. Formats tradicionals, però encara avui tan vigents i necessaris!


PD: Podeu llegir l’acta de la sessió al blog oficial del curs, per Irene Martínez.

Anuncis

Els comentaris estan tancats.

Create a website or blog at WordPress.com

Up ↑

%d bloggers like this: