Xavier Duran ens parla de vídeos de ciència, de TV3 i de “El medi ambient”

A l’última sessió, ens va visitar en Xavier Duran. Al seu compte de twitter, es defineix com a “químic i periodista científic. M’apassionen la ciència i la literatura i, sobretot, la relació entre totes dues.” Potser el coneixeu perquè va ser director del programa “El Medi Ambient” de TV3 des de 1999 fins que va acabar, al setembre de 2014. Ara treballa també a TV3, i és responsable de molts dels vídeos sobre ciència que es veuen a la televisió pública catalana, ja siqui al telenotícies, o en documentals, per exemple.

O potser el coneixeu per alguns dels llibres que ha escrit, com ara “El cervell polièdric”, “Per què les lleones no els prefereixen  rossos (i seixanta curiositats científiques més)”, o “100 molècules amb què la química ha canviat (poc o molt) la història”. Ha guanyat diversos premis pels seus llibres.

De fet, és per aquest llibre seu que el vam convidar al programa “Funció d’ona“, que jo feia juntament amb en Carlos Borrego i l’Àngela Garcia. Vam convidar en Xavier Duran i en Guillem Roma el mateix dia, a parlar de l’oxitocina, la molècula de l’amor! Podeu sentir l’entrevista aquí (17/12/2013).


En Xavier va començar la seva sessió preguntant-nos “per què cal comunicar la ciència?”:

  1. Utilitat: per avançar tecnològicament, per recomanar i inculcar comportaments de respecte al medi ambient, per explicar procediments de jardineria ecològica, per exemple.
  2. Coneixement i democràcia: les societats democràtiques es basen en tenir prou criteri, coneixements per triar, per votar amb criteri.
  3. Despertar vocacions: falten científics i enginyers, sobretot noies. Si es parla més de ciència, a més gent se li despertarà la curiositat. Com va passar amb la cursa espacial, on després molts volien ser astronautes.
  4. Elogi de la inutilitat: “i això per què serveix?”, en ciència sempre ens hem de justificar, mentre que en altres camps no cal. Ningú pregunta “per què serveix un quadre de Picasso?” o “per què serveix una escultura de Lladró?”. A vegades potser només serveix per augmentar el coneixement, d’altres d’entrada sembla que no serveixi per res, i després sí.
  5. El mètode científic: una manera de treballar i planificar, que es pot aplicar a qualsevol cosa, també a la vida quotidiana. Fer hipòtesis, plantejar experiments, treure’n conclusions. En epidemiologia, per exemple, s’extreuen moltes conclusions falses de correlacions, que tot i semblar veritat, no ho són. En Xavier ens va explicar l’exemple d’un medicament pel reflux gàstric que deien que provocava infarts. Però el que passava era que aquest medicament el prenien sobretot els fumadors, que sí que tenen més probabilitats de tenir infarts. S’han de tenir en compte tots els factors!

L’evolució dels mitjans: del diari, a la ràdio, a la televisió, als programes i textos online. Una ràdio no és un diari parlat, ni una televisió una ràdio amb imatges. Cada mitjà acaba trobant un llenguatge característic, els mitjans van evolucionant.

Sinergies del món audiovisual: en els vídeos, hi ha veu, sons i imatges: aquests tres elements es complementen i aporten més informació com a conjunt, que només la suma de les parts; hi ha sinergies entre els diferents elements. Així, s’aconsegueix molta capacitat de transmetre informació, combinant-los. Més que a la ràdio, on només hi ha veu, o als  diaris, on només hi ha text escrit i imatges. O no? Què en penseu?

Recepció: com en quasevol eina de comunicació, la recepció d’un vídeo dependrà de la percepció de cada receptor. Pot tenir molts matisos. Cada públic ho pot interpretar de maneres diferents. No hem de perdre mai de vista que la informació es pot interpretar de manera molt diferent, i sempre hi haurà un públic molt variat.

Per què serveixen els vídeos de ciència?

  1. Per aprendre coses concretes.
  2. Per cridar l’atenció, en noves temàtiques que surten, coses atractives i boniques.
  3. Per fer pensar; crear debats, controvèrsies.
  4. Per trobar ciència allà on no sembla que n’hi ha. Com al llibre que ha escrit “Ciència a la literatura”: hi ha llibres on és evident que hi ha ciència, però en d’altres no és tan evident (Shakespeare, Hergé…),o bé ciència en pel·lícules, en sèries, en anuncis…

Els inicis dels audiovisuals: els inicis de la televisió, i dels vídeos, devien ser espectaculars. Un dels primers estudis era WRGB, a Schenectady (NY, US), que va començar al 1928! En aquell temps, s’especulava que potser les televisions substituirien algun dia els mestres a les escoles!

Alguns exemples de vídeos de ciència:

  • Kerstin Göpfrich fa un programa setmanal per Cambridge TV que es diu “Elemental ideas“. Ella és estudiant de doctorat a Cambridge (UK) i fa recerca sobre l’ADN. A part d’aquest programa de televisió, també presenta el programa de ràdio “The Naked Scientists” a la BBC 5.
  • Qui no recorda “El món d’en Beakman“, l’excèntric científic, amb la seva rata Lester. Mireu, mireu!
  • En Dani Jiménez, gran divulgador científic, fa el programa Dinàmiks, sobre ciència per nens. Atractiu i divertit, però sense perdre la rigurositat!
  • Teach with Rosetta – once upon a time, una colla de vídeos divulgatius de l’ESA (European Space Agengy), sobre els descobriments de la sonda Rosetta. Vídeos molt emotius!
  • School science clips de la BBC, una sèrie de vídeos en format d’activitats per nens i nenes de diferents edats.
  • Science of The Simpsons: una colla de vídeos extrets de capítols dels Simpsons, i s’explica que també contenen ciència amagada: demostracions de les lleis de Newton, apareix la taula periòdica, el sistema mètric, o que a sal fon la neu. Divertit!

Procés a seguir per fer un vídeo:

En Xavier ens va parlar de diferents aspectes a tenir en compte a l’hora de fer un vídeo, que no serà igual si es fa per la televisió, per un centre de recerca, o per un museu, per exemple.

  1. En primer lloc, saber què es vol comunicar. S’ha de tenir clar el tema, a qui va dirigit (a quin tipus de públic), i el temps de què es disposa. Normalment, els vídeos són més curts del que es voldria; i n es pot donar tota la informació desitjada! No es pot dir tot, així que s’ha de triar bé el què es diu. Donar un missatge clar i que arribi bé, amb poques paraules.

2. Tenir clar els recursos de què es disposa i els que es volen utilitzar al vídeo (gràfics, entrevista, 3D, animació, sons…).

3. Tenir fet un guió o pre-guió, totalment modificable quan arribi l’hora. S’ha de saber improvisar, sobretot si es fan entrevistes.

4. Saber el pressupost que es té.

5. Tenir clares les localitzacions per gravar. Interiors, exteriors, llum solar, llum artificial, de nit o de dia… A vegades no es pot anar a les localitzacions amb molta antelació, i és durant el rodatge que has de triar les millors i saber-te adaptar al lloc.

6. Demanar els permisos amb antelació. Permissos per gravar a carrers i llocs concrets, i permisos per gravar certes persones.

7. Aprendre a condensar les idees en pocs segons i en frases curtes i clares. No saber-ho de memòria, exactament, però tenir clara la idea a transmetre, i saber-la dir amb poques paraules.

8. En alguns casos s’hauran de simular situacions, per exemple, si es parla de residus, pot sortir algú tirant residus en un contenidor. Però pot passar que en aquell moment no hi hagi ningú, aixi que es pot posar algú de l’equip, o demanar a algú que passi per allà si ho pot fer.

9. Si es treballa amb figurants, o persones del carrer, o surt gent d’una escola, d’un hospital… s’ha de vigilar amb el tema de drets d’imatge. I s’ha de deixar clar quin és l’ús del vídeo, què se’n farà, per on es podrà veure, què es gravarà, quin mitjà n’és el responsable… Sobretot s’ha d’anar en compte en gravar imatges de pacients d’hospital, o en controls d’alcoholòemia, per exemple, perquè són imatges que es poden guardar a l’arxiu, i després poden generar problemes si s’emeten uns anys més tard. També s’ha d’anar en compte en anar a gravar a empreses privades, que volen conservar la privacitat sobre les seves instal·lacions, o el que estan fent.

10. Evidentment, d’un vídeo, cal fer-ne una bona edició i sonorització.


Vam veure alguns vídeos d’en Xavier, per comentar-ne alguns aspectes:


Activitat:

A continuació, ens vam posar en grups, i vam haver de pensar com faríem un vídeo sobre un tema determinat. Els temes que van sortir a la classe van ser “la contaminació a Barcelona” (mireu aquest interactiu del diari ara), “el dia de les dones i les nenes a la ciència (11 de febrer d’enguany)”, i el tema de la llum artificial que altera els nostres nivells de melatonina i les nostres hores de son.

Anuncis

Els comentaris estan tancats.

Create a website or blog at WordPress.com

Up ↑

%d bloggers like this: