La màgia de la ràdio amb Sergi Solà – Primera part

Foto: Pixabay

Aquesta setmana em toca a mi fer la crònica de la sessió! Vaig triar aquest tema, la ràdio, perquè m’encanta. Suposo que ja ve de família: el meu pare té un aparell de ràdio a cada habitació de la casa, i sempre sonava al cotxe quan em portava a l’institut o on fos. En el meu cas, la ràdio és el primer que sento quan em llevo i l’últim abans d’anar a dormir. Sí que vaig tenir una època “de sequera”, sobretot durant la carrera, quan encara no existien o no eren tan populars els podcasts, i no tenia cap aparell de ràdio al pis de Barcelona, però des de fa uns anys la ràdio sempre m’acompanya (també mentre estic escrivint aquest text).

I no només he escoltat ràdio a la meva vida, també n’he fet! Ràdio amateur, però bé, per algun lloc es comença. Amb en Carlos Borrego i l’Àngela Garcia vam fer durant un any el “Funció d’ona, el megàfon de la ciència” a BocaRàdio, i ens ho vam passar molt bé. A part, també vaig fer el taller El laboratori de la ràdio” que organitzava Cultural Dogs (aquí el podcast) a l’ArtsSantaMònica, i just ahir, vaig acabar el curs “El científico ante los medios de comunicación“, que organitzava la Fundación Dr. Antonio Esteve, Indagando TV, l’Institut de RTVE i el CSIC. Entre altres professionals, vam tenir en Pablo González Batista, que fa el programa matinal (de nom una mica desafortunat, pel meu gust) a M80, i amb ell també vam gravar un programa de ràdio al plató de doblatge de RTVE, a Sant Cugat.

Bé, prou de parlar de mi! Ara toca escriure els apunts de la classe! Veureu que és molt llarg, però  és que vam fer molta matèria. Ja faré un post-resum després…


El professor

Sergi Solà és un dels grans del món de la ràdio. I ho viu amb una passió, que te l’encomana! És llicenciat en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i Doctor en Comunicació per la Universitat Ramon Llull. Ara és Professor del Departament de Comunicació de la Universitat de Vic (UVic-UCC), i coordinador del Grau de Periodisme, on des del 2005 imparteix classes relacionades amb la ràdio. Abans havia treballat a Ràdio Ona de Torelló, i és un dels impulsors i responsables de la UVic Ràdio.

Característiques de la ràdio

  • És un sistema de comunicació particular perquè és un mitjà cec, unisensorial. Tota la capacitat de persuasió és a través dels sons, i que ens arriben a través de l’oïda. Ara bé, aquests sons poden arribar a emocionar-nos, a fer-nos plorar, fer-nos riure, i a sentir-los per tot el cos!
  • Genera imatges mentals a l’oient – en referència al punt anterior, és un mitjà de comunicació que fa créixer la imaginació de l’oient, i només a través dels sons i les paraules. Quan a la ràdio sentim “les rondes estan col·lapsades”, ens imaginem les rondes plenes de cotxes, pitant, traient fum, etc.
  • És un mitjà de comunicació immediat, com les xarxes socials; accessible, tothom pot tenir un aparell de ràdio; i creïble, ja que la veu genera confiança, proximitat. Qui no ha sentit mai “ho han dit a la ràdio”.
  • Tot i l’avenç de les xarxes socials, la ràdio s’ha sabut adaptar i ara hi camina de costat, agafats de la mà. La ràdio és molt versàtil, tant pot escoltar-se a través de l’aparell, sintonitzant FM o OM, es pot escoltar per Internet, ja sigui en directe o a la carta a través dels podcasts. Cada cop hi ha més emissores digitals, que són molt més barates, però igualment accessibles a tothom. I també ha sortit radio.garden, on es poden escoltar totes les ràdios del món amb només un click on vulguis!

El llenguatge radiofònic

Els principals elements del llenguatge radiofònic són quatre, i amb la combinació de tots ells s’aconsegueix fer ràdio:

  1. La veu: l’element principal. En parlarem més endavant.
  2. La música: és importantíssima, i un tema a part. Té múltiples funcions que ja veurem.
  3. Els efectes de so: sobretot es fan servir en dramatitzacions i en docudrames.
  4. El silenci. tot i que a vegades quedi desaparcebut, és molt important. “No tingueu por del silenci quan feu ràdio”, ens recorda en Sergi. També necessitem pauses, i a vegades són molt necessàries. Els entrevistadors fan grans silencis, i és important saber-los treballar. Serveixen per seguir més el fil de la conversa, per generar expectatives “s’acosta a l’àrea i… (silenci)… va fora!”

Propietats de la ràdio

  1. Mitjà unisensorial: arriba per l’oïda. La ràdio en directe perd tota la gràcia. L’essència de la ràdio és escoltar-ne les veus.
  2. Valor de la immediatesa. Molt útil quan passen catàstrofes, per exemple.
  3. Llenguatge fugaç: no es pot tornar enrere, el que diem, dit està. S’han de donar idees clares i concises.
  4. És un mitjà majoritàriament unidireccional, de l’emissor (la ràdio) al receptor (l’oient), tot i que també es pot buscar el diàleg i la retroacció, ja sigui a través del telèfon, de les xarxes socials, en fòrums de participació dels oients, etc.
  5. És un gran mitjà de la imaginació, com hem dit al principi. Com quan llegim un llibre, que ens imaginem una història, quan escoltem la ràdio, ens anem imaginant tot el que s’hi diu.
  6. És un mitjà proper. Genera confiança, companyia. Els sons són el primer que sentim des que estem al ventre de la mare. La paraula ens tranquil·litza. Escoltar la ràdio ens fa sentir bé.

Com ens hem de posar davant d’un micròfon

  • “Totes les veus, ben treballades, són radiofòniques”, ens recorda Sergi Solà. I això em tranquil·litza, perquè amb la meva veu aguda no m’han dit mai que tingui veu radiofònica, en canvi tinc amics que tenen una veu més greu, que jo mateixa els hi dic. Tots tenim al cap una veu radiofònica com una greu, potent, que vocalitza bé, normalment masculina. Però, com diu en Sergi, totes les veus ho poden ser! Només cal posar-hi hores!
  • És essencial tenir una bona actitud, una actitud de “vaig a menjar-me el món”, i deixar enrere tot el que ens hagi pogut passar. Davant del micro ens devem a l’audiència.
  • No fem ràdio per nosaltres, fem ràdio per la gent que ens escolta.
  • L’oïda pot captar molts sons. Hem de pensar que qui ens escolta, està fent mil coses més a la vegada: pelant patates, fent exercicis de matemàtiques, estenent la roba o conduint el cotxe cap a la feina. L’audiència no està al 100 % per nosaltres, així que hem d’aconseguir que el que expliquem sigui molt interessant, per captar la seva atenció.
  • La ràdio té la facilitat de canviar d’emissora. Diuen que els oients es guanyen d’1 en 1 i es perden de 10 en 10. Hem d’aconseguir que ningú canviï d’emissora, i que els que arribin, s’hi quedin!

Estil radiofònic

  • Estructura del programa: entrevista, gags, tertúlia, notícies…
  • To del programa: en un programa nocturn, serà un to més baix, en un diürn, un to més ràpid i enèrgic.
  • Ritme del programa: més àgil o més lent.
  • A vegades hi ha estils propis de les cadenes. Per exemple, tot i ser totes tres ràdios generalistes, Catalunya Ràdio, Rac 1, i La Ser tenen estils molt diferents.

La redacció en ràdio

La redacció és l’específica d’un mitjà fugaç. Així, el text ha de ser:

  • Comprensible: s’ha d’entendre, partint de la base que és una audiència heterogènia, que la persona que ens escolta no té la informació que nosaltres tenim. Que parteix de zero.
  • Clar i senzill: utilitzant frases simples. Una frase per una idea. Estructura de subjecte + verb + predicat. No utilitzar frases subordinades. Posem sempre el subjecte, utilitzem sinònims si cal, i repetim les mateixes idees més d’un cop.
  • Concís: menys és més. No cal que sigui un llenguatge telegràfic, però sí sintètic.
  • Interessant: si el text és comprensible, clar, senzill i concís, però no és interessant, el canvi d’emissora serà instantani.

Qüestionari del redactor radiofònic

Un cop escrit el text, el redactor radiofònic s’ha de preguntar les següents qüestions:

  1. He inclòs els elements importants?
  2. He exclòs els detalls superflus?
  3. He exclòs judicis de valor, opinions, prejudicis personals? Sobretot en informatius. De fet, l’objectivitat plena no existeix “som subjectivament objectius”. Però hem d’intentar limitar la subjectivitat al màxim.
  4. M’entendrà l’oient?
  5. La lectura s’ajusta al temps de la ràdio? Els temps de la ràdio són més curts dels que ens pensem. Una notía per ràdio es diu en 50 segons, i una declaració de veu, en menys de 20 segons.

Tipus de textos

  1. Informatius: típics de les notícies
  2. Dramàtics: ja sigui recreacions reals, per docudrames, o imaginàries, per ficció.
  3. Publicitaris: cada cop més presents a les ràdios privades
  4. Improvisació “la millor improvisació és aquella que no és improvisada”, ens recorda Sergi Solà. Em fa pensar en la frase d’Ingmar Bergman (he buscat el nom perquè no el recordava “Only someone who is well prepared has the opportunity to improvise.”, i un bon amic em diu per twitter que també hi ha la de Mark Twain “”It usually takes me more than three weeks to prepare a good impromptu speech.”
    La idea és la mateixa, per poder improvisar, s’ha de dominar molt el tema i està ben preparat. Tenir memòria, tenir eloqüència (facilitat de paraula) i estar còmode amb el silenci, gran amic de les improvisacions.
    La improvisació es especialment important a les entrevistes, on normalment res no va com s’havia planejat, ja sigui per respostes massa breus i monosíl·labes dels entrevistats, o per respostes massa llargues. En ambdós casos, l’experiència de l’entrevistador és clau perquè surti una bona entrevista.

El treball de la veu

La veu és l’eina bàsica de la ràdio, i per això és important que estigui ben treballada. Hem de pensar que parlem per algú que ens escolta!

  1. Bona respiració: calen frases curtes que ens permetin respirar de manera constant i breu, i així evitarem els sorolls que fem al respirar després d’una frase llarga.
  2. Vocalització i articulació: és important pronunciar bé totes les lletres, tant les vocals com les consonants, perquè se’ns entengui bé. Cal una locució clara i oberta. I si tenim un accent molt marcat, hem d’intentar que se’ns entengui bé (si cal, neutralitzant una mica l’accent; és bonic que es notin els accents, però és molt imporant que se’ns entengui!).
  3. Bona entonació: no fem un text monòton i avorrit. Hem de destacar les paraules importants, canviar el ritme, no fer una locució lineal. Hem de pensar que hem d'”explicar”, no només “llegir”. Entonar és molt important per captar l’atenció de l’oient.
    Cal remarcar bé l’entonació en els diferents tipus de frases: de cadència (descens) a les frases enunciatives, anticadència (ascens) a les preguntes, i suspensió (…), en una enumeració.
  4. Posició física: el nostre cos és una caixa toràcica, i ens hem de col·locar bé, rectes d’esquena, perquè surti bé la veu. Una bona postura és essencial.
  5. Projectar la veu al  micròfon: evidentment! No podem parlar cap a l’altra banda…

Característiques físiques de la veu

  • To: degut a la vibració de les cordes vocals. Si vibren ràpid, tindrem un to agut; si vibren més lentes, un to més greu.
  • Intensitat/volum: a la ràdio és millor tenir una intensitat elevada. Es pot treballar per aconseguir-ho!
  • Timbre: degut a la cavitat de la boca i les dents. Pot ser un timbre més nasal, més gutural…

(Continuarà…)

 

Anuncis

One thought on “La màgia de la ràdio amb Sergi Solà – Primera part

Els comentaris estan tancats.

Create a website or blog at WordPress.com

Up ↑

%d bloggers like this: