La màgia de la ràdio amb Sergi Solà – segona part

Continuem la sessió de la ràdio, amb Sergi Solà.

Els gèneres radiofònics

La forma, el tractament, l’estil i l’organització dels temes i continguts del programa de ràdio seran diferents segons el gènere radiofònic que es s’utilitzi en cada cas.

  1. Expositius: sense opinions, es tracta d’esposar els fets tal i com són. Gènere característic de les notícies, els informatius, i el reportatge.
  2. Expressius: quan apareixen opinions sobre un fet. Típic de la crònica, la crítica o l’editorial.
  3. Apel·latius: quan hi ha algun tipus d’interacció, ja sigui amb una altra persona a la mateixa ràdio, o amb els oients. Característic de l’entrevista, la tertúlia, els programes on participa l’audiència.

En funció del número de veus

  1. Monòleg, on només parla una persona, com en una notícia.
  2. Mixtes: apareixen una o més veus exposant o parlant d’un o diversos temes. En un reportatge o en un informatiu més extens.
  3. De diàleg: on les persones parlen entre elles, com en una tertúlia, col·loqui o en una entrevista.

L’entrevista

L’entrevista es mereix un apartat per si sola. És molt important en ràdio, i en qualsevol mitjà de comunicació, perquè amb l’entrevista s’aconsegueix anar a la font (primària), a la base d’allò que es vol explicar. I és essencial, perquè si no es té una font, no hi ha notícia!

Tipus d’entrevista:

  • De declaracions: purament informativa, on es vol obtenir la informació. Interessa el què, i no qui ens ho dirà. Serveixen de base per fer notícies i reportatges. Es pot trucar a la persona entrevistada, o gravar-la al lloc dels fets per editar-ne un tall de veu. Normalment surt en forma de declaracions als informatius, per exemple.
  • De personalitat: on interessa molt qui parla i no tant què ens diu. Solen ser entrevistes lligades a l’actualitat, d’opinió, de profunditat, i molt més llargues que les declaracions.
  • Mixtes: quan ens interessa el què i el qui. Per exemple, ara que Lluís Llach és diputat, ens pot interessar perquè ens faci unes declaracions polítiques, però també podem allargar l’entrevista i preguntar-li coses més personals i més d’ell com a músic.

Rol de l’entrevistador:

  • Abans de l’entrevista, ha de convèncer a l’entrevistat perquè vingui a la ràdio. A vegades calen dots de persuasió!
  • A vegades es pot parlar amb l’entrevistat abans, sobre la durada, més o menys de què es parlarà, i per saber també si està disposat a respondre el que sigui!
  • S’ha d’anar ben documentat a l’entrevista! Per respecte a l’oient, i per respecte al mateix entrevistat.
  • S’ha de saber escoltar: sí que va bé tenir un guió, però també un paper i un bolígraf a mà per improvisar preguntes noves a mesura que anem escoltant l’entrevistat. No només es tracta de llegir les preguntes una darrera l’altra.
  • A l’oient no li interessa l’entrevistador, sinó l’entrevistat. Fora ego. A vegades hi ha entrevistadors que s’escolten massa a si mateixos. Hem de donar el protagonisme a l’entrevistat!
  • L’entevistador ha de saber improvisar, i saber tallar l’entrevistat si s’allarga massa, o bé saber treure preguntes noves i preguntar més detalls si l’entrevistat és massa escuet, o bé ho respon tot a la primera pregunta.

Realització i creació a la ràdio

Els objectius de la ràdio són comunicar fets d’interès a l’oient, és a dir, informar, i entretenir.

Abans d’escriure un text/guió, s’ha de pensar bé:

  1. A quin públic ens dirigim: és essencial saber quina és la nostra audiència potencial. Si es tracta més d’un públic adult, jovent, científics, nens…
  2. Què volem dir: ha de ser un tema que apassioni!
  3. Com ho volem dir: fent servir l’humor, l’entreteniment, amb un to més informatiu, o divulgatiu, fent participar l’audiència… També dependrà del nostre públic.
  4. De quins mitjans tècnics (estudi, taula de so, audacity…) i humans (col·laboradors, tècnics…) disposem.
  5. La periodicitat del programa: serà un programa diari, setmanatal, amb periodicitat quinzenal… L’hora i el dia importen menys ara que hi ha podcasts, però sí que és important mantenir una regularitat perquè l’audiència també ho tingui clar.
  6. Buscar una idea original: pensar idees noves, que no hagin pensat ja els altres. (no és fàcil!)
  7. Definir el missatge i desenvolupar la idea.
  8. Seleccionar els continguts
  9. Estructurar el text i començar a escriure. Hem de fer una escaleta i un guió. A l’escaleta i al guió hi apareixen abreviacions (per exemple, PP: primer pla).
    • Escaleta: és un desenvolupament esquemàtic del guió, numerat per seqüències, amb una descripció breu del contingut, on es mostra el temps que dura i el temps total que es porta de program, en format de taula.
    • Guió: és el text en si, amb tota la informació sobre plans, persona que parla, temps, etc. Pot estar estructurat en una columna (americà) o en dues (europeu). El més comú és l’americà; l’europeu s’utilitza més en textos dramàtics.

La música a la ràdio

  • Sense música no hi ha ràdio. La música és un element clau i juga un paper fonamental.
  • Té diverses funcions: expressa emocions, serveix d’entrada o de sortida d’un programa, serveix per separar seccions, per dramatitzar, per acompanyar el text…
  • Molt important la quadratura, és a dir, quadrar el text amb la música!
  • El muntatge radiofònic és el que defineix com s’estructura la música al llarg d’un programa, tenint en compte els plans sonors, quan entra, quan surt, quan s’ha de pujar i baixar la música, i saber triar bé el tipus de música (si hem de parlar-hi a sobre, millor que no tingui lletra, només melodia).

Funció semàntica de la música:

  • Sintonia: identifica el programa; sempre ha de ser la mateixa, així els oients ja la identifiquen (els oients som gent de costums!)
  • Tancament musical: la música per acabar el programa. Aquí hi ha molts programes que la canvien cada cop, però sempre seguint un fil conductor.
  • Cortina i ràfega: són fragments curts de música (la cortina més llarga que la ràfega) que s’utilitzen per separar bloca i diferents apartats del programa.
  • Cop: uns sons que duren uns pocs segons que s’utilitzen també per separar diferents temes.
  • Senyals horaris: per convenció i per tradició els posem a la ràdio, a les hores punta i a la mitja hora, sobretot al matí!

El muntatge radiofònic: 

Plans sonors:

  • PP: primer pla; el pla normal d’escoltar.
  • 2P: segon pla, expressa una certa llunyania.
  • 3P: tercer pla, indica més llunyania. No s’utilitza gaire. Més en textos dramàtics.
  • PPP: primeríssim primer pla; com un xiuxiueig a cau d’orella, s’utilitza quan es fan recreacions de pensaments.

És important tenir present que no poden sonar dos PP a la vegada, ja que sinó es genera soroll (com passa a vegades a les tertúlies).

Figures del muntatge:

  • Fade in (F/IN): des del silenci fins al PP o 2P. S’utilitza per fer aparèixer la música.
  • Fade out (F/OUT): per fer desaparèixer el so, des del PP o 2P fins al silenci.
  • Fos encadenat (F/E): quan es barregen dues músiques; una apareix i l’altra desapareix al mateix moment, i es troben en un punt.
  • Resol (RS): quan la música acaba en sec.
  • Fos (F): quan després d’un F/OUT d’una música, hi ha un F/IN de la següent.
  • Encadenat (E): quan després d’una música en PP, en sona una altra, també en PP, sense fer cap fade.

La producció radiofònica

És el procés que engloba tota la creació radiofònica, i consisteix en:

  • Pre-producció: planificació, investigació, organització, edició…
  • Realització: l’equip de producció quan el programa està a l’aire!
  • Post-producció: anàlisi i avaluació posterior

Els grans programes tenen grans equips de producció que es dediquen a buscar continguts, entrevistes, tertulians, fer mil trucades, anar amunt i avall… i durant el programa fan que tot vagi com ha d’anar.

Estructura de la ràdio actual

Emissores segons la seva titularitat:

  • Pública: són de l’administració (gencat, ajuntament), com són CatRàdio, RNE…
  • Privada: depenen de la publicitat. Alguns exemples són Rac1, La SER, OndaZero
  • Lliure: no depenen de l’administració ni de cap empresa. Normalment són d’associacions, de locals, de voluntaris.

Emissores segons la programació:

  • Generalista: emeten tot tipus de programes, sobretot dedicats a la informació i a l’entreteniment. CatRàdio, Rac1…
  • Especialitzada: radiofòrmules, que es concentren en un tipus de temàtiques, per exemple la informació (CatInformació), la música (RAC105)…
  • Mixta: un híbrid de les dues, sobretot en ràdios locals, que emeten unes hores del dia programes generalistes, i la resta música.

Emissores segons l’abast:

  • Estatals: a tot l’Estat
  • Autonòmiques: a una o més comunitats autònomes
  • Locals/comarcals: com el nom indica, a una comarca, ciutat, o fins i tot, barri!

Amb el món digital, tot això canvia. Les emissores que emeten per Internet són d’abast universal (la llengua en marcarà l’abast).

Anuncis

One thought on “La màgia de la ràdio amb Sergi Solà – segona part

Els comentaris estan tancats.

Create a website or blog at WordPress.com

Up ↑

%d bloggers like this: