Comunicació online sense caure en l’autobombo

Al post anterior vam parlar de la diferència entre la marca personal, i el personal branding. Vam dir que el personal branding era l’estratègia per treballar i fer visibe la nostra marca personal, que és la nostra essència. Per fer aquesta estratègia, necessitem un business plan, que consistirà en:

  • Tenir clar qui som, i a què ens dediquem. Quines són les nostres aptituds, els nostres valors, les nostres passions, els nostres hobbies, els premis i felicitacions que hem rebut al llarg de la nostra vida… Hem de saber bé qui som, per tenir clar què podem donar a conèixer, i què ens fa diferents dels altres.
  • Identificar el nostre públic objectiu. El nostre servei, la nostra manera de comunicar-nos, l’adaptarem segons el públic al que ens dirigim.
  • Quina és la nostra proposta de valor? Què és el que ens fa diferents dels altres’
  • Quina és la nostra missió? Què hem vingut a fer a la vida? Què podem oferir a la societat?
  • Quina és la nostra visió? No ens hem de posar límits, hem de pensar en quelcom que ens faci molta il·lusió! On ens veiem d’aquí 10 anys?
  • Quins són els nostres objectius a curt, mig i llarg termini? A vegades és important escriure’ls per tenir-los clar, i poder-los aconseguir!
  • Quina és la imatge que transmetem? Tant nosaltres físicament, com els colors que utilitzem online, el tipus de lletra, la forma de parlar…
  • Hi ha mercat pel que oferim? Es pot adaptar d’alguna manera, el que oferim, a les necessitats actuals?
  • Hi ha competència? Hem de pensar en competidors, però també en referents, en gent que ens inspira.
  • Va bé fer un anàlisi de debilitats, amenaces, fortaleses, oportunitats (DAFO) per saber quins són els nostres punts forts i els nostres punts dèbils.
  • En resum: hem de ser conscients de qui som, de les eines que tenim, i de com ho volem gestionar.

 I no podem caure en l’autobombo?

Per saber com donar forma a les coses que expliquem hem d’anar a l’storytelling, l’art d’explicar les coses. Ens hem d’allunyar de l’autobombo, això està clar. En el cas del personal branding, diuen que és bo englobar tots els punts: la formació, l’experiència professional, i donar-li pinzellades de la vida personal, per humanitzar-nos, i connectar més amb el públic, però sense passar-nos! Les persones han deixat de creure en les empreses i les marques; les persones creuen en les persones. La millor storytelling és trobar un fil conductor entre la vida professional i la personal, però amb les coses que ens interssi mostrar.

Aquest vídeo parla de 5 maneres de construir la teva història (who am I, why am I here, visionary, educational, I know what you are thinking of), i aquesta pàgina també en dóna alguns consells i exemples.

Per últim, els punts que hem de tenir clars per construir la nostra marca personal i el nostre personal branding, i no saber-nos vendre, sinó saber vendre el que fem:

  • Crear una proposta de valor única
  • Saber què ens diferencia de la resta i quin és el nostre valor afegit.
  • Ser autèntics! No ens podem deixar influenciar per la resta ni aparentar allò que no som.
  • Tenir passió per allò que fem.
  • Ser naturals: a part de professionals, també som persones.

Comunicació online

Com sortim a Internet?

Per veure com sortíem a Internet, l’Helena Casas, que ens impartia la sessió, va agafar el meu nom d’exemple. I va posar “Anna May” al google. Ja li vaig dir jo que hi havia una actriu xinesa, l’Anna May Wong, que acaparava tots els primers resultats. I així va ser. En el meu cas, el que he de fer, és mostrar-me amb els dos cognoms “Anna May Masnou”. I així sí que sóc única. Tant a les pàgines com a les imatges.

I per què és important això? De debò hem de sortir a Internet? De debò ens han de trobar? Tinc amics i amigues que no tenen ni Facebook, ni Twitter, ni res de tot això, i viuen la mar de feliços i tranquils! És una opció, i una opció que, de fet, m’agrada, i valoro molt. Tenen la seva vida, tranquil·la, amb la seva feina, els seus problemes i inquietuds, i viuen desconnectats d’aquest merder tecnològic que tan aclapara a alguns. A mi, no us penseu, també em genera un seguit de contradiccions. Escrivint això mateix que escric ara. Però bé, ara ja hi sóc. I si ja hi sóc, ho hem de fer bé, no?  Com podem fer-ho bé? Com ens hem de comunicar en aquest món 2.0?

El nostre extracte

L’extracte és el text descriptiu que apareix en moltes xarxes socials (Twitter, LinkedIn…) i també als blogs (About me). No és el nostre currículum, però sí que és el que ens identifica al món virtual, i el que els que no ens coneixen personalment (encara) llegiran primer i en trauran les seves pròpies impressions. I és que, tal com ens va recomanar l’Helena:

“No és recomanable deixar la teva marca personal a l’atzar.” – Helena Casas

Si no volem que la gent que ens busqui online trobi coses que nosaltres no controlem, el que hem de fer, és crear la informació nosaltres, per tal que el qui ens busqui, trobi el que realment som, i hem decidit explicar.

L’extracte hauria de ser original, i únic per a cada persona. Pot incloure, o no, dades sobre els estudis, la professió, moviments de canvi importants a la vida, aficions, passions, projectes, associacions on participes, objectius a la vida… Ho pot contenir tot, o algunes coses rellevants, però no ha d’excedir les 300 paraules. L’Helena ens va posar l’exemple d’extracte d’en Diego Bartolomé. Us agrada?

Consells per no sortir escaldats del món de la comunicació online

  • Ser coherents amb nosaltres mateixos; sentir-nos còmodes, tenir passió pel que fem.
  • Saber veure les oportunitats a les coses.
  • Saber treure profit de les xarxes socials, i buscar-hi diferents objectius: una per socialitzar-nos i pels amics; una més per debats sobre camps que ens interessin, una més per construir una xarxa de professionals, una per mostrar fotos que ens agraden i que volem compartir… sabeu identificar quina és quina, no?
  • Desvincular informarció personal que no sigui útil per la nostra marca personal, o que no vulguem mostrar.
  • Transmetre missatges en positiu.
  • No escriue en majúscules! Que no vols cridar!
  • Utilitzar un vocabulari adient.
  • Interaccionar amb els altres. No es tracta de fer comunicació en una direcció, sinó bidireccional.
  • Ampliar els contactes amb criteri i argument.
  • Ser educat, tenir empatia, donar les gràcies, enviar missatges privats quan calgui.
  • No fer spam, ni suplicar que et segueixin o t’escriguin, no etiquetar només en benefici comercial o personal, ni contestar comentaris sense pensar.
  • Crear vincles transmetent confiança i know-how. Aquest és el nostre objectiu.

A partir d’aquí, l’Helena ens va donar consells i trucs per els blogs i per les xarxes socials (LinkedIn, Twitter i Facebook) i ens va ensenyar algunes pàgines web que són útils en el món de la comunicació 2.0. Però tot això… en el següent post!

Anuncis

Els comentaris estan tancats.

Create a website or blog at WordPress.com

Up ↑

%d bloggers like this: