Cloenda amb regal final del curs que m’ha canviat la vida

Sé que em queden encara algunes sessions per explicar-vos: la d’arts escèniques, la d’infografies, la del projecte final que he fet… però avui toca fer un post sobre la sessió del divendres 7 de juliol, l’última: la sessió de cloenda. Us aviso: serà un post llarg.

Sí, divendres passat era 7 de juliol de 2017. Ja! Encara recordo el dia 11 de novembre del 2016, un dia plujós de fa 8 mesos, quan començàvem el Curs de Comunicació Científica. Ens trobàvem a Vic, persones desconegudes amb alguna cara coneguda, nerviosos, emocionats, a l’expectativa… i en Salva Ferré, en Toni Pou i en Sergi Solà ens van presentar el curs, que, qui ho diria, m’ha canviat la vida.

Aquest passat divendres en vam fer la cloenda, també a Vic. Així es tanca bé el cicle. Sota una calor infernal, aquest cop, ens vam anar trobant tots els companys del curs a la cafeteria “Sagrada Família”, just al costat de la Universitat de Vic. Nerviosos, emocionats, satisfets, amb papallones a la panxa, assedegats…  Vam arribar amb la puntualitat que ens caracteritza, a les quatre en punt, a la Sala Mercè Torrents, on ja ens esperaven en Salva, en Toni i en Sergi.

Asseguts a les dues primeres files, vam anar passant, un per un, a presentar els nostres projectes finals. En 5 minuts l’havíem d’explicar, i després el comentàvem entre tots, o preguntàvem dubtes…  I… quins projectes!

Va començar en Karel de Pourcq (@Talk_in_haiku), que ha creat la pàgina K-Inspire, la seva pàgina personal. En Karel és Doctor en Biotecnologia Vegetal, bioquímic, químic, màster en bioinformàtica i, evidentment, comunicador científic. Ara mateix està en cerca i captura de la seva pròxima aventura professional, i vol que aquesta pàgina en sigui una porta d’entrada! Personalment, és una persona encantadora, amb un art increïble d’explicar històries, atent, respectuós amb els altres i, a més a més, amb molt d’humor. Ha sigut un plaer trobar-me’l en aquest curs. Va ser la primera persona amb qui vaig parlar, i és que resulta que havia coincidit a la Facultat de Química de la UB amb la meva germana. Una de les primeres de les moltes coincidències d’aquest curs. Gràcies Karel per tots els moments compartits!

fotouna

Després d’en Karel va ser el torn de la Pilar Jiménez (@pjimenezcat), gran divulgadora i organitzadora d’esdeveniments (que no events, com diuen erròniament molts) científics. La Pilar treballa des de fa 10 anys a l’IBEC, al departament de comunicació, i és una gran professional. Ara, però, també té ganes d’enlairar-se, de provar coses noves. Sense deixar l’IBEC, vol embrancar-se en el món de la docència i l’assessorament d’allò que coneix i sap fer: organitzar esdeveniments científics. Per això ens va presentar la seva nova pàgina web: Esdeveniments Científics, des d’on vol oferir “cursos i tallers sobre el món dels esdeveniments en general i sobre els esdeveniments científics en particular”, i “assessorament en l’organització d’esdeveniments científics, aportant experiència, contactes i coneixement del sector.” Ha sigut un plaer haver-la tingut de companya aquest curs, i estic segura que seguirem en contacte, perquè l’ICMAB i l’IBEC tenen moltes coses en comú, i espero poder comptar amb ella per organitzar esdeveniments conjuntament! Pilar, ja saps on sóc!

Va arribar el torn de la Pili López (@piluca2806), una noia discreta i treballadora de Vic, divulgadora científica a @UDivulga de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. La Pili ens va presentar el seu projecte personal: un llibre! “Perseguint un somni”. Un llibre sobre la història d’una seva amiga, que va tenir la malaltia del lupus (no vaig poder evitar pensar en House…), que volia ser mare, i que va recórrer a la maternitat subrogada. Una història molt emocionant (se li notava el trencadís a la veu quan ens ho explicava) i molt interessant, des del punt de vista científic, però també legal. No sé de quina forma l’haurà escrit, però de ben segur que serà una bona lectura. Pili, et desitjo el millor en aquesta nova aventura d’escriptora!

Un dels moments més esperats de la jornada, per mi: la presentació d’en Julio Pérez (@pereztud). Perquè sé que parla molt bé, com a gran professor de física que és, però també perquè sabia de què parlaria: del CERN! Jo hi vaig estar fa un parell d’anys, quan la meva amiga Berta Carreño hi treballava organitzant el TEDxCERN, i em va fascinar. Ell hi va estar durant una intensa setmana, del 26 al 30 de juny d’enguany, dins del programa de formació del professorat promogut per la Fundación Aquae y la Fundación CERN & Society, i en va sortir renovat i “reconciliat amb la humanitat” i admirat de com els físics teòrics podien transmetre tanta passió per la ciència. El projecte que ens va presentar era justament això: la seva crònica durant aquesta setmana, explicada diàriament a la seva pàgina web: Espíritu de Frontera, i del seguiment que n’havia tingut a les xarxes socials. Cròniques molt personals, d’on se n’extreu l’admiració i la fascinació del personatge en qüestió cap al personal científic del CERN i a la recerca realitzada. En Julio sempre es defineix com a “professor de secundària de física i química”, però és molt més que això: és un gran orador i, encara que ell ho negui, un gran comunicador. Actualment al CESIRE, com a assessor docent, i també embrancat en mil-i-un projectes. Estic segura que ens anirem veient, i espero poder comptar amb tu en projectes futurs!

fotodos

La Clàudia Abancó (@clabanko), de Vic, va ser la següent a presentar el seu projecte. Si una cosa defineix la Clàudia, seria la paraula “risc geològic” i la seva espontaneïtat i naturalitat. M’encanta. És Doctora en Enginyeria Geològica i gran entusiasta de les esllavissades. De fet, el seu projecte va ser el disseny d’una App de ciència ciutadana de recopilació de dades sobre esllavissades “SlideWarn”. L’App no està feta, però espero que algun dia surti algun inversor i pugui ser una realitat! Durant la presentació ens va fer una simulació de l’App mitjançant el Kahoot!, una aplicació que permet que tota la classe contesti unes preguntes i entrin en una competició entre ells. La veritat és que va ser molt divertit, i es va crear una competició aferrissada entre en Julio i la Irene… qui diríeu que va guanyar? Amb la Clàudia també ha nascut una nova amistat… ens uneix una amiga en comú, la terra, la proximitat geogràfica dels nostres pisos a Barcelona, l’edat, i una mica, la manera de ser! Benvinguda a la meva vida =)

A continació va parlar la Núria Sellarès (@nuriasellares), de Torelló, amant de la muntanya i la natura, que treballa al CERM: Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis. El CERM és l’àrea ambiental del Museu del Ter, integrada fa poquet a la Universitat de Vic, que es dedica a “l’estudi, la difusió i la consevació del patrimoni cultural i natural del riu Ter i, per extensió, dels altres rius mediterranis”. Ens va presentar la pàgina web del CERM i les xarxes socials relacionades, de recent creació. Se la veu contenta i feliç amb la feina que fa, i li desitjo el bo i millor en les seves aventures!

La Marta Vives (@MartaEstiu), biòloga de formació, ens va presentar un projecte fi i delicat i tendre i bonic: un llibre infantil sobre les cèl·lules “Les cèl·lules, les unitats vivents que et formen”. Així, ras i curt. Un projecte personal que li feia molta il·lusió i que tan de bo esdevingui una realitat. Amb un disseny ben trobat, i amb unes il·lustracions amb molt d’encert. La idea és, amb el lema “Som increïbles”, presentar el nostre cos com un univers de cèl·lules amb vida pròpia. Tots nosaltres venim d’una sola cèl·lula… com hem arribat fins aquí? Espero que tingui molt d’èxit, i que ben aviat puguem trobar aquest llibre a les biblioteques i llibreries d’arreu.

La Sònia Jarió (@soniatwr), és una noia amb molt de potencial en el món de la divulgació, de la ciència i de la cultura en general. Tots ens pensàvem que ens delectaria amb un altre vídeo de youtube de “Happy Science More Please” (el que va fer pel curs va ser espectacular!), però ens va sorprende amb el seu blog sobre “Cultura llamando a tu puerta”. Un blog personal sobre recomanacions i esdeveniments culturals i científics, amb agenda inclosa. Una noia inquieta i perfeccionista, que estic segura que arribarà molt lluny!

Va arribar el torn de l’Estibaliz Urarte (@JardindeMendel), altrament coneguda com a “El Jardín de Mendel”. L’Estibaliz té un gran potencial per esdevenir una de les influencers divulgadores científiques del país. Com diu ella, vol passar de l’afició a la professionalització, i crec que va per molt bon camí. Ens va presentar el seu projecte, que ja fa anys que va iniciar però que durant els últims mesos ha agafat una forta embranzida, el portal de divulgació científica, especialitzada en aspectes relacionats amb el món vegetal (però no només) i amb elements de la cultura pop “El Jardín de Mendel”. Un blog fresc, juganer, engrescador, i molt ben redactat, que recomano a tothom! A més, com a divulgadora científica, col·labora en altres blogs i projectes, com el de Mujeres Con Ciencia i Mapping Ignorance, els dos de la Cátedra de Cultura Científica del País Basc. De fet, no ho he dit, però l’Esti és de Donosti, i gràcies al curs ha après “una mica de català”. Un plaer compartir el curs amb ella.

fototres

En Jordi Díaz (@nanodialogos) va presentar un projecte que em toca molt de prop. Amb en Jordi ens uneix el món “nano”. Fa molts anys que en sóc una apassionada, i ell encara més. Ja l’any passat vaig col·laborar en el Festival de Nanociència i Nanotecnologia 10alamenos9, i aquest any també hi he col·laborat, i és on n’he conegut el principal instigador: ell! A més, des del març que estem junts al grup de divulgació i la comunicació de la nanotecnologia de l’ACCC: espaiNano. A la primera reunió d’espaiNano, vam comentar que justament el dia 11 de maig havia sigut l’aniversari d’en Feynman, que l’any que ve, el 2018, faria 100 anys, i que estaria molt bé fer algun acte en honor seu. A mi ja fa mooolts anys que em fascina aquest personatge. Al 2005 fins i tot vaig potar l’obra de teatre QED a la Facultat de Química i Física de la UB, m’he llegit molts dels seus llibres (d’ell, i sobre ell)… És un personatge que tocava molts temes, un gran divulgador, un gran professor (innovador i revolucionari), va formar part del Projecte Manhattan, i també va ser un gran amant de la música, l’art, i la bona vida en general. Doncs bé, en Jordi, especialista en embrancar-se en mil projectes, també li va fascinar la idea, i es va convertir en una realitat: ens va presentar el projecte de dedicar l’any 2018 a Feynman, i d’organitzar una sèrie d’actes en honor seu.  De moment la cosa encara està a les baceroles, però ja hi ha molta gent interessada i sembla que serà una realitat. El més bonic de tot, és que Feynman és un personatge que desperta molta simpatia, i tothom està interessat a col·laborar. Serà genial! Per un Any Feynman total!

La Judit Ferrusola (@juditfb_)i la Irene Martínez, les més joves del curs, ens van presentar el seu projecte en comú: una secció de ciència dins d’un programa de ràdio de l’emissora de ràdio “7deràdio” (). El projecte va iniciar-se arran de la sessió de ràdio amb en Sergi Solà, on havíem de fer un podcast d’un programa de ràdio sobre ciència. I a elles els va agradar tant la idea, que l’han seguit fent. Ara fan una secció quinzenal sobre ciència, i n’estan molt contentes. Em fan pensar en el meu estimat “Funció d’ona“, el programa de ràdio que feia amb l’Àngela García i en Carlos Borrego sobre divulgació científica. Per mi va ser una gran oportunitat de conèixer gent molt interessant, que portàvem al programa, i d’endinsar-me una mica més al món de la divulgació científica. Us desitjo tot l’èxit del món en aquesta nova aventura, i que duri molts anys!

L’Ester Sánchez (@ester_s_cacho) ens va presentar el seu projecte “Cienca por amor al arte”: un blog des d’on vol iniciar-se en el món de la divulgació, i que uneix art i ciència. Un dels punts forts del blog són les entrevistes que inclou, entre elles, una a la divulgadora i youtuber Deborah (deborahciencia). L’Ester, que treballa a l’àrea d’administració de l’IBEC, també ha iniciat la seva col·laboració en programes de ràdio. Molta sort en els teus projectes, Ester!

Una de les sorpreses de la jornada va ser el projecte de l’Elisa Mora, amant de l’evolució i la selecció natural, que ens va presentar el projecte #cienciaenvioleta, una web que vol ser un repositori sobre divulgadores (en femení) de la ciència. La motivació neix del fet que en molts actes, jornades, congressos, tertúlies de ràdio, etc., la presència de dones divulgadores sempre és molt escassa. Els organitzadors d’aquests esdeveniments es justifiquen dient que hi ha menys dones que s’hi dediquen, o que no les troben. L’Eli vol posar el seu granet de sorra, i abordar aquest problema creant una base de dades de divulgadores científiques disponible a tots aquells que en busquin, per tal que les puguin contactar i convidar als seus actes. Li desitjo tota la sort de món en aquest nou projecte, i segur que molta gent hi voldrà participar! Algunes noies del curs segur que sí!

fotoquatre

Finalment, la Laura Ventura (@LauraVT_), ens va presentar el seu projecte personal que uneix passió i professió. La Laura és periodista de formació i ha treballat en el món de la comunicació corporativa durant uns anys. I una de les seves passions són els cavalls. El seu projecte, ja us el podeu imagianar, és la unió d’aquests dos móns: comunicació i divulgació en el món de l’hípica. Amb la Laua havíem coincidit una temporada treballant a la mateixa empresa, i sé que posa passió i amor en tot allò que fa. Espero que aquesta nova aventura que comença, com a freelance, li vagi molt i molt bé. I segur que me l’aniré trobant!

Després… tatxan! Teníem una sorpresa preparada pels nostres fantàstics coordinadors del curs. Play.

Em va agradar molt veure les cares de felicitat de tots tres quan el miraven, i després més! Veureu que les gravacions deixen una mica a desitjar… ens vam gravar cadascú pel seu compte, i la Laura en va aconseguir fer una fantàstica edició… va quedar ben rodó!

I després d’això, tots ben emocionats i contents, vam tenir amb nosaltres a “Big Van – Científicos sobre ruedas“: tres monologuistes que ens van fer riure amb els seus monòlegs sobre el CRISPR i els transgènics del futur (o present), l’obesitat i els entrepans de Donettes, i les paral·laxis trigonomètriques i la sonda Gaia.

Tots ben contents, però amb un punt de nostàlgia avançada i llagrimeta, a sopar i a celebrar-ho! Celebrar aquest final que és un inici. Una nova etapa a la butxaca.

Gràcies a tots!

 

 

Anuncis

One thought on “Cloenda amb regal final del curs que m’ha canviat la vida

Els comentaris estan tancats.

Create a website or blog at WordPress.com

Up ↑

%d bloggers like this: