La comunicació als centres de recerca per Daniel Arbós

Foto: El Temps

Divendres passat vam tenir el polifacètic Daniel Arbós al curs, per parlar-nos de la comunicació científica en institucions, en particular a les que ha estat ell: l’ICO (Institut Català d’Oncologia) i l’IDIBAPS (Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer). 

Em va fer una il·lusió especial, ja que ja fa uns anys que conec en Daniel Arbós, i hem compartit algunes cerveses junts. Tot va començar al 2011, quan vaig descobrir el programa Pa ciència, la nostra, que fa conjuntament amb en Màrius Belles. Recordo que estava fent una estada de doctorat a Nancy (França). Vivia sola, en una habitació sense televisió i, a vegades, quan n’estava farta de sèries a l’ordinador, els escoltava. Crec que els vaig descobrir per la llista de correu de l’ACCC (Associació Catalana de Comunicació Científica).

Va ser divertit, perquè vaig resoldre un enigma que va presentar en Jaume Belles (col·laborador del programa que feia una secció de matemàtiques) al programa del dia 5 d’octubre del 2011 (programa 133). I, justament, el premi per resoldre’l era el llibre “On el dia dorm amb els ulls oberts” de Toni Pou, un dels organitzadors del curs de comunicació científia que estic fent ara! La solució de l’enigma la van emetre el dia 27 d’octubre de 2011 (programa 136), i justament aquell dia en Jaume Belles va proposar un altre enigma, que també vaig resoldre, i guanyar el llibre “100 preguntes de Física” de Jordi Mazón.

Després d’aquesta anècdota, al cap d’uns anys (al 2014) vaig col·laborar amb ells al programa, en una secció on parlàvem dels seus propis errors lingüístics a la ràdio, en un primer programa, i de noms de carrers de cientifics catalans, en un segon i tercer. Realment, els he de donar les gràcies per deixar-m’hi participar, i felicitar-los efusivament als dos pels gairebé 320 programes que porten!

En Dani, a part de treballar de comunicador científic a l’IDIBAPS (la feina “alimentícia”, que li paga les factures), i fer el programa “Pa ciència, la nostra”, també fa una secció de ciència al “Versió Rac1” de Toni Clapés, amb en Josep Corbella (periodista científic de La Vanguardia), i li sobra temps per escriure novel·les i llibres. Abans de l’IDIBAPS, va estar 10 anys a l’ICO (que a part d’un centre de recerca és també un hospital, dedicat exclusivament al càncer), i també va ser periodista especialitzat en medicina a Diario Médico.

En Dani ens va parlar, bàsicament, del que es fa en un Departament de Comunicació d’una institució, com pot ser un centre de recerca. Ens va parlar d’una forma molt clara, amb molts exemples, i també ens va posar alguns exemples pràctics per fer-nos pensar i treballar una mica.

Primer de tot, ens va dir que cal conèixer molt bé l’activitat del teu centre per poder comunicar i difondre el que més pot interessar-li. També és molt important conèixer el teu públic, que pot ser molt variat: estudiants, proveïdors, socis estratègics (altres centres de recerca, universitats…), associacions i entitats, organismes col·legiats, mitjans de comunicació, la comunitat local i, last but not least, l’equip humà del centre (científics, personal d’administració, de neteja, del taller, de seguretat…). I, sobretot, fer contents als treballadors. Si ells estan contents, la feina del comunicador serà molt més fàcil i agraïda.

I què es fa en un Departament de Comunicació? Doncs moltíssimes coses. Des d’imatge corporativa, representació institucional i relacions públiques, diferents publicacions, comunicació interna, comunicació externa, organització d’esdeveniments i altres i, finalment, tots els temes relacionats amb els mitjans de comunicació.

Imatge corporativa: logotips, plantilles per presentacions, disseny de documents, papereria… i lluitar perquè tot sigui igual, o segueixi el mateix patró, tonalitats de colors, etc.

Representació institucional i relacions públiques: des de fires de ciència, visites al centre (científics, premis Nobel, polítics, delegacions d’altres països, arquitectes…), visites escolars (tipus ESCOLAB), tallers, jornades, seminaris, exposicions, rodes de premsa, actes solidaris, actes interns (benvingudes, sortides, jubilacions, celebracions de premis, beques o projectes), jornades de portes obertes, etc. S’han de tenir en compte moltes coses per portar a terme amb èxit aquests actes, i val la pena fer una check list per estar segur que no et deixes res: des del material necessari, els voluntaris, el públic al que ens dirigim, el pressupost que tenim, la difusió que en farem abans, durant i després, el timing de la comunicació, la previsió de gent que pots tenir, l’idioma, els regals de cortesia, protocol, i, sobretat, tenir clar si val la pena fer l’acte i tenir-ne clar l’objectiu. A vegades s’ha de saber dir que no: “tant important és fer quan s’ha de fer, com no fer quan no s’ha de fer”.

Publicacions: memòries, llibres de prestigi, fulletons, publicacions específiques per professionals, publicacions més generals per a la ciutadania, etc. Tant en format digital com en paper.

Comunicació interna: el més important per tenir contenta a la teva gent! Notícies, intranet, mails, cartells, pòsters, protocols per jubilacions i defuncions, etc. Aquí el més difícil és buscar l’equilibri de les  notícies entre els diferents grups, ja que sempre n’hi haurà de més actius que d’altres; i saber diferenciar què és notícia i què no.

Comunicació externa: butlletins, web i xarxes socials, rodes de premsa, actes d’aniversari, etc. Va molt bé tenir una base de dades dels periodistes per enviar les notes de premsa, però només insistir en cas que la notícia s’ho valgui. També va molt bé tenir les xarxes socials per poder-hi posar tot allò que no és ben bé notícia, i comptar amb una pàgna de facebook i un compte de twitter oficial de tot el centre.

Altres: concurs de microrelats, concurs de fotografies, concurs de receptes, exposicions, rodatges, vídeos, i organitzacions d’esdeveniments. Els 10 punts bàsics a tenir en compte quan s’organitza un esdeveniment són: espais, programa de l’acte, qui hi participa, materials gràfics necessaris, invitacions i confirmacions, càtering, seguretat i aparcament, protocol, premsa i documentació + discursos.

Premsa i mitjans de comunicació: a vegades els investigadors no creuen que valgui la pena que ells o el seu centre surti als mitjans. Però, per què val la pena? Per mostrar transparència, donar més visibilitat i prestigi al centre, augmentar la confiança, per trencar mites, per augmentar la pedagodia i les vocacions científiques de la població, i com a propi reconeixement.

A vegades són els periodistes els que es posen en contacte amb el centre (comunicacio reactiva), quan volen ampliar una notícia o entrevista, o volen l’opinió d’un expert, o quan surt una notícia en un mitjà en exclusiva i els altres mitjans també volen saber-ne coses. Ara bé, molts cops és el propi centre el que s’ha de posar en contacte amb els periodistes (comunicació proactiva): quan surt un article científic interessant, quan hi ha nous resultats, aparells o projectes, quan es fan jornades o conferències, quan hi ha algun premi o reconeixement o es duu a terme alguna commemoració. En aquests casos se sol enviar una nota de premsa als periodistes, que han de tenir un bon titular, un bon subtítol, contenir molts números i dades (que agraden als periodistes) i ser un text curt. Sense fotos, tot i que es pot dir que se’n tenen, per si els interessa.

Hem de pensar que els periodistes busquen la immediatesa i la simplicitat de les notícies, publiquen el que creuen que interessa als lectors i no el que volen dir els científics, no disposen de molt espai per publicar notícies de ciència i molts cops canvien totalment el titular i la intenció de la notícia. Els investigadors ho han de tenir clar, i més els comunicadors d’un centre de recerca. Tant important és el que es diu, com com es diu, i com fer-ho perquè els mitjans vulguin publicar-ho!

I fins aquí, molt resumides, les 5 hores d’en Dani, autodefinit com l’home orquestra. Moltes gràcies per la classe i molta sort en les teves properes aventures! Ens veiem aviat!

Anuncis

Els comentaris estan tancats.

Create a website or blog at WordPress.com

Up ↑

%d bloggers like this: